El món d'en Josep Serradell - Comunistes

de la guerrilla. Aquesta força dominà també Castejón de Sos,
Benavarri, Pont de Suert, Llavorsí, Esterri d’Àneu, a les comarques
del Ribargorça i del Pallars.
Des de Mèxic, el Buró Polític del PCE copsa la transcendència
de l’acció i envia a França en Santiago Carrillo. En
Carrillo no està gens d’acord amb el projecte. Després del
seu fracàs, el jove dirigent comunista ordena d’immediat la
retirada de les tropes guerrilleres i mou peça per aïllar políticament
el navarrès. I el convoca per a què li reti comptes. En
Jesús Monzón, temorós de la seva integritat física, es nega a
fer servir les rutes clandestines del PCE, i roman un parell de
mesos a Barcelona amb la seva nova companya Pilar Soler
mentre espera per fer el viatge pel seu compte. En Monzón és
detingut a Barcelona, el juliol del 1945, mentre s’allotja al carrer
Pau Feu 11, a tocar de l’estació de Vallvidrera. A banda
d’altres detencions, és requisat material clandestí divers (propaganda,
paquets d’explosiu plàstic, dinamita, bombes de mà,
subfusells, màusers, metralladores...) ubicats a diversos domicilis
i al pis franc del carrer Peu de la Creu 14, on hi ha un
magatzem, una petita multicopista i l’estafeta de contactes. El
dirigent comunista serà jutjat i condemnat a mort. La seva
família n’obtindrà l’indult a canvi de 30 anys de presó, dels
quals en farà deu. En Monzón resultarà expulsat expeditivament
del Partit Comunista.
La iniciativa d’en Monzón és qualificada de “desgràcia” per
en Serradell. La situació, els objectius –diu– eren de realització
impossible; la proposta insurreccional no ajudava a la
unitat antifranquista; condemnava al fracàs i a la mort els
guerrillers vinguts de fora. Tot plegat un somni, una al·lucinació.
Per tirar endavant una perspectiva com l’assenyalada,
calien –insisteix en Serradell– formacions polítiques,
un partit comunista fort i arrelat, una classe obrera organitzada,
amb un sindicat poderós o una influència decisiva al
sindicalisme vertical o franquista. A Catalunya, a Espanya
–segueix parlant en “Román”– hi havia passivitat, confor-
–60 –