El món d'en Josep Serradell - Comunistes

del PSUC... la gent llegia i veia les coses que es deien, i
bufava!...”
“És per això que nosaltres vàrem intentar donar una sortida
política, en clau de debat i de proposta, a aquell descontentament
tan i tan important, a aquella indignació. Nosaltres,
des d’organització, des de la coordinació del comitè
central, sabíem força bé el que passava. Així doncs, gent
com jo mateix, en Celestino Sánchez, en Paco Trives, en
Marià Pere, la Margarida Abril, i molts altres, optarem per
dur el tema al terreny de la discussió política, per evitar conseqüències
irreversibles...”
“Explicar tot això i moltes altres coses, m’ha mogut a col·laborar
en aquest llibre”.
“Vull donar testimoni de com no s’han de fer les coses, de
com no s’han de resoldre les discrepàncies, de com no s’ha
de llençar per l’aigüera tot un patrimoni polític. Un testimoni
que pretén recordar un passat dissortat, que ens ha fet molt
de mal a tots i a totes; però amb la vista posada en un futur, i
del necessari reagrupament i l’entesa de les esquerres comunistes,
del PCC, del PSUC, d’Iniciativa per Catalunya Verds.”
“ Superar aquelles divisions per construir una esquerra forta,
aquest vull que sigui el meu testimoni més sincer i clar.”
Neix un nou Partit Comunista
L’any 1982 s’iniciarà amb l’infantament del “Butlletí informatiu
dels 26 signants del document per un Congrés democràtic, de
participació i d’unitat del PSUC”. El número 1 abasta la setmana
del 8 al 15 de gener de 1982. El preu són 15 pessetes.
Els autors i les autores, està clar, són els membres del comitè
central i del comitè executiu expulsats per defensar una posició
política diferent a la de la majoria. D’entre ells, n’hi ha
quatre diputats al Parlament de Catalunya.
Els editors s’hi presenten en roda de premsa. Hi veiem els
rostres greus, seriosos, l’esguard ombrívol d’en José Maria
–161 –