El món d'en Josep Serradell - Comunistes

és de 50 pessetes. Moltes organitzacions no els lliuraven per
tal de no abonar-los, esmerçant aquests recursos en benefici
de les agrupacions territorials. Conscient del fet, la direcció
acceptà que aquests diners tinguessin un destí local, produintse
una veritable pluja –densa, atapeïda i formosa– de carnets,
els quals van fer que l’afiliació real o de cotitzants girés
a l’entorn dels 40.000.
Al país, al partit, les coses canviaven a cor que vols, i no
pas sempre positivament, almenys aquesta és l’opinió d’en
Manuel Linares, membre de l’equip central d’organització del
PSUC. Els canvis al partit s’iniciaren, segons aquest dirigent,
a França, quan s’edità el llibre d’en Santiago Carrillo “Y
después de Franco que”. Començà el tomb amb fortes crítiques
a la URSS i obrint el PSUC. Emergiren, llavors, capelletes,
tendències –en Linares assenyala al grup de Bandera
Roja–, amb posicions socialdemòcrates clares i netes.
A finals del 1977, el secretari general del PCE pronuncia
una conferència a la Universitat de Yale, als EUA. Allà anuncia,
barrim–barram, sense miraments, que el partit abandonarà
el leninisme al congrés que tindrà lloc l’abril següent. En
Josep Serradell, en declaracions al diari MUNDO –no confondre
amb EL MUNDO– posava en dubte la certesa de la
declaració, apuntant una possible manipulació del contingut
per les agències de notícies. En Carrillo, doncs, tenia pressa.
Es delia per fer-hi marrada. El debat del projecte de tesis i
d’estatuts del PCE resultarà polèmic i conflictiu. A Madrid i
Astúries es produeixen fortes diferències entre la militància.
Un terç i la meitat dels assistents expressaran, respectivament,
una posició contrària en l’assumpte del leninisme.
Al PSUC, però, esclatarà una forta crisi al llarg de la I Conferència
Nacional l’abril del 1978. El comitè executiu mirarà
de navegar entre les aigües tèrboles, l’imminent maregassa.
Afirmarà la compatibilitat de la declaració estatutària del PSUC
i la nova suggerida pel PCE. Divuit membres abonen aquest
punt de vista, un hi està en contra i quatre s’abstenen. Alguns
–124 –