El món d'en Josep Serradell - Comunistes

República.
Efectivament, era palès un canvi de signe, un delit vindicatiu
que posava punt i final a una primera postguerra eminentment
aquiescent i adotzenada. Un nou moviment obrer amb
gent d’una altra generació començava a alçar, tímidament, el
cap i la veu.
La repressió, tot amb tot, continuava. A l’estiu s’estaven
produint detencions en cadena, les quals assoliren la direcció
del PSUC a Barcelona, actuacions adreçades a localitzar la
impremta i la delegació del Comitè Central integrada, entre
altres, per en Gregori López Raimundo, el qual fou apressat.
En total, el nombre de detinguts pujava a 39, més 2 de Madrid.
En els trenta cinc primers anys del moviment comunista, hi
ha dos noms principals que ens ajuden a entendre,
específicament, el sistema soviètic: en Lenin i l’Stalin. En Iossif
Vissarionovitx Djugaixvilli, més conegut com “Stalin” fou elegit
secretari general del Comitè Central durant el XI congrés del
Partit Comunista. La seva desaparició el 5 de març del 1953
desfermà un procés crític i autocrític dins del comunisme mundial.
Per al nostre biografiat, el balanç sobre l’Stalin és decididament
positiu.
En la seva opinió, l’Stalin fou un gran estadista, fet, diu, que
no nega ningú, ni els seus crítics més severs. A escala internacional,
per exemple, el pes i reconeixement de la Rússia
tsarista era molt menor que durant l’etapa estaliniana. El poble,
segons en “Román”feia costat a l’Stalin. La projecció del
dirigent comunista li vingué pel reconeixement d’altres nacions
i Estats. La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
es transformà en una potència econòmica, una potència política
i una potència militar gràcies –afirma en Serradell– a en
Iossif Stalin. A Ialta, en Roosevelt, en Churchill... donaren fe
de qui era, de quin pes tenia veritablement. Hi havia, doncs,
un respecte pel país i també un respecte pel seu líder. La
realitat, la percepció positiva, era vista i sentida, diu en Josep
per milions i milions de persones. Això representava un fet
–79 –