El món d'en Josep Serradell - Comunistes

García en són els integrants. D’aquí arrencarà el famós procés
1.001 en contra d’en Marcelino Camacho, en Nicolás
Sartorius, en Francisco García Salve..., pertanyents al PC i
alts dirigents del moviment obrer clandestí. La detenció farà
que entre el 1972 i el 1976 la direcció estatal de les comissions
sigui ubicada a Catalunya. Hi jugarà un rol central el terrassenc
i militant del PSUC Cipriano García.
Parlant del PSUC, val a dir que en diverses ocasions el
partit havia fet servir, per a la celebració de trobades dirigents,
un xalet de la Costa Brava propietat del cineasta barceloní
Jaume Camino. Doncs bé, en vigília del final de la dictadura,
el comitè executiu del partit celebrà una reunió en el lloc suara
esmentat. Hi prengueren part, entre altres: en Gregori López
Raimundo, en Josep Serradell, l’Antoni Gutiérrez Díaz, en
Cipriano García, en Josep Salas, en Josep Pardell... A proposta
d’en Gregori López Raimundo, i amb l’assentiment de
tots els presents, es decidí donar el suport del PSUC per tal
que el granadí José Luis López Bulla fos escollit líder de la
coordinadora catalana de les comissions d’obrers.
A Xile, una intervenció militar extraordinàriament mortífera i
sagnant tombarà el president democràtic del país. L’onze de
setembre d’aquell any 1973, l’aviació bombardeja el Palau de
la Moneda, produint-se la mort del cap del país, el socialista
Salvador Allende. Precisament, i a rel d’aquesta dura derrota
de l’esquerra i del moviment popular, brolla una interessant
reflexió política a càrrec de l’Enrico Berlinguer, líder del Partit
Comunista Italià.
En Jordi Solé-Tura i en Jordi Borja foren caps ben visibles
i preeminents d’una formació política radical infantada a rel
del maig francès i sota l’impacte de la revolució cultural xinesa:
l’Organització Comunista d’Espanya–Bandera Roja.
Aquest partit era integrat per uns 400 quadres polítics, presents,
principalment, al nou moviment veïnal, la Universitat,
entre professionals de l’ensenyament, al Baix Llobregat i la
ciutat de Barcelona. En aquesta etapa terminal de la dicta-
–105 –