El món d'en Josep Serradell - Comunistes

Afirma Serradell
Quan li demanem a en Josep Serradell un record i una valoració
retrospectiva de la seva expulsió del partit, “Román” enceta,
amb veu ferma i reflexiva, un monòleg emocionat, que
brolla de ben endins, cansat de projectar una veritat, la seva,
que no ha estat pas escoltada:
“La història d’aquells fets s’ha escrit de manera unidireccional,
com si tot hagués consistit en una conxorxa dels anomenats
“prosoviètics”, que eren els dolents de la pel·lícula... Això
és com el cas Comorera, el problema, la qüestió no era pas
de fer-lo fora”.
“ El problema és qui pren les decisions que menen a la
ruptura. Els anomenats “prosoviètics” no van ser els qui adoptaren
les decisions que portaren a la crisi i esclat del PSUC.
Igualment que amb Comorera, fou aquest qui expulsà tres
membres de la direcció: jo mateix, la Margarida Abril i en Pere
Ardiaca.”
“Qui, doncs, pren la decisió per expulsar–nos del PSUC,
per fer la divisió real i irremeiable? Ho fa en Francesc Frutos,
amb el suport del Gregori, del Guti, del Solé-Tura...”
“Se’ns acusà de celebrar reunions que tothom mantenia.
Tothom. Se’ns acusà de defensar, de ser coherents amb els
acords aprovats pel V congrés. Però el fet és que quan nosal-
–159 –