El món d'en Josep Serradell - Comunistes

victòria de coalicions integrades per partits opositors, generalment
de dreta desfermada i neta.
El PCC, ho sabien prou bé, en patiria, i molt, les conseqüències:
l’època de viure al ras era a tocar. Als quatre dies,
hom pretenia enterrar el comunisme. Com si fos una qüestió
mig oblidada i remota, del temps que les bèsties parlaven. Al
capdavall, l’immens descrèdit dels règims de l’est i de la URSS,
convertí la proposta comunista en poc atractiva i insociable,
esdevenint, políticament, una aranya de forat.
Per la seva banda, en Josep Serradell, des d’”Avant”, reportava
un recent viatge –turístic i polític –a Cuba. En “Román”
trasllada el parer dels membres de la comissió internacional
del PC cubà.
Països de l’est: els PC es trobaven aïllats, divorciats de les
masses, vet aquí la causa principal de la crisi.
Actitud de l’imperialisme: la manca d’un treball ideològic, de
formació política, la gran feblesa de la direcció dels partits
comunistes, ha facilitat la tasca de l’enemic de classe.
Situació cubana: s’impulsarà un procés de rectificació per
corregir errades i millorar la producció.
En Serradell clou l’article amb una crida a la solidaritat amb
el poble cubà.
A Itàlia, sempre Itàlia, el partit comunista més gran d’Occident
avança cap a la constitució d’una nova formació política.
La premsa l’anomena “la cosa”. Un 33% de la direcció del
PCI no comparteix, gens ni mica, aquest tombant. El febrer de
1991, impossible mantenir una unitat entre oposats, el gran
PCI esclata.
En aquest context té lloc el primer procés electoral. Els comunistes
catalans assagen un sistema d’aliances de geometria
variable, polièdric: Llistes pròpies. Candidats i candidates
comunistes inclosos en llistes d’IC –Piera, Santa Perpètua de
la Mogoda, Calafell, Amposta... Amb ERC –a Molins de Rei,
Vic, Cervera. Amb el PSC –Vilanova i la Geltrú, Sant Cugat
del Vallès, Sentmenat, El Vendrell, Tarragona, Gandesa...
–202 –