El món d'en Josep Serradell - Comunistes

també el responsable del comitè de Barcelona del PSUC, el
madrileny Miquel Nuñez. En Nuñez pagarà amb 10 anys de
presó la seva gosadia antifranquista. La caiguda d’en Núñez
féu que un altre madrileny catalanitzat, en Carlos Rebellón,
fos el seu substitut a Barcelona. La direcció comunista espanyola
i catalana van considerar que les vagues de març dibuixaven
un nou espai de lluita. Fet i fet, pensaven que hi havia
condicions per realitzar una gran acció d’abast estatal.
Per tal de preparar-ne el dispositiu orgànic, en Serradell es
desplaça a Catalunya, i amb el retorn arriba el punt i final del
sistema de rotació, instal·lant-se, definitivament, a casa nostra.
El dia 5 de maig del 1958 serà el dia D. Els resultats
mobilitzadors, però, no foren els desitjats. Un any més tard, el
18 de juny, les direccions comunistes s’encaparren amb una
nova acció: la Vaga General Política. Hi donaren suport, a
casa nostra, el Moviment Socialista de Catalunya d’en Josep
Pallach i en Joan Reventòs i el comitè de Coordinació Universitari.
Un cop més, plou sobre mullat. Allò important, en opinió
del nostre interlocutor, era lligar les reivindicacions de cada
lloc i aconseguir una acció de protesta: fos una recollida de
signatures, fos una entrevista amb el patró, fos una aturada
de 15 minuts, de mitja hora, de tota la jornada sencera... fos
el que fos.
Es valorava la bona cobertura facilitada per l’ús dels mitjans
legals vigents: la presència als sindicats oficials, els locals,
els enllaços sindicals. Alguns companys i companyes, però,
seguien sense combregar amb aquesta tàctica engegada el
48. D’altra banda, calia connectar amb el sentiment, amb les
preocupacions de la gent: és per això que reclamacions com
el salari mínim, vital i mòbil tenien una força considerable entre
el poble.
La vaga, diu en “Román”, no aturà pas el país, això està
clar. Però serví, afirma en Serradell, i això és molt important,
per engegar una densa i atapeïda tasca preparatòria, entre
els comunistes, amb altres sectors d’esquerra. S’obtingueren
–86 –