El món d'en Josep Serradell - Comunistes

etapa amb esperança: les determinacions de Mijail Gorbachov,
bo i generant un clima internacional i intern diferent, més obert;
el revifament dels moviments de masses –la vaga general,
l’acció reivindicativa, la campanya contra l’OTAN. En resum,
el PCPE aposta pel seu enfortiment. Refusa una qualsevol
integració al PCE, i proposa la constitució d’una comissió paritària
que elabori uns Estatuts i un Programa d’unitat entre
els comunistes.
Hi prenen part 1.042 delegats i delegades – prop d’un 40%
comunistes catalans, els quals són tan nombrosos que formaren
delegació apart, mentre les altres s’havien de barrejar per
obtenir el nombre exigit de participants. En Josep Serradell
ens aporta, en el moment de la seva màxima esplendor, la
xifra de 22.000 militants per al PCPE-PCC. El congrés escull
com a nou secretari general el català Joan Ramos, ratifica en
Josep Serradell com a home fort de l’organització i número
dos, i eleva a la presidència Ignacio Gallego –ja gran i malalt.
El canvi de responsabilitats d’en Joan Ramos, ara líder del
comunisme espanyol més esquerrà, obliga el PCC a escollir
un nou i màxim mandatari. La persona triada serà en Marià
Pere i Lizàndara, nascut a Barcelona el novembre del 1945.
La celebració simultània de comicis locals, autonòmics en
alguns llocs i europeus, desferma una gran activitat entre els
partits. Iniciativa per Catalunya es presenta als municipis més
importants i a molts dels més petits –202– els quals apleguen
un 75% de la població catalana, amb un 40% d’increment
respecte a la suma de les candidatures presentades en l’anterior
cita per les tres forces integrants de la coalició.
Als municipis i les autonomies es produeix una espectacular
ruptura de les majories absolutes socialistes (en perden a 21
de les 27 capitals de província i també al País Valencià,
Astúries, Castella-Lleó, Aragó, Madrid i La Rioja), Esquerra
Unida obtindrà 2.503 regidors i regidores, amb un milió i escaig
de vots. El PCPE aconsegueix 220 mandataris locals,
dos nous diputats autonòmics –a Madrid i Astúries– i una dot-
–192 –