El món d'en Josep Serradell - Comunistes

Tortosa, Tortosa-Tarragona, Tarragona-Tortosa. Ell feia de
guarda fre, car els trens d’aleshores requerien de l’esforç, en
matèria de frenada, de tots els vagons per assolir la immobilitat
exigida. Els combois eren integrats pel maquinista i un parell
o tres d’operaris. La màquina, al davant, anava tirant dels
atribolats i mandrosos vagons de mercaderies, curulls de productes
del camp, farina, blat i altres articles de comerç.
Quan el nostre biografiat era un vailet, el pare consentia
dur-lo en el comboi i el jovencell baixava a l’Ampolla, Baix
Ebre, per tal de fruir d’un magnífic jorn de platja. Quan el
progenitor retornava, recollia el xicot donant per acabat el bany
atordidor i salobre. Pare i fill, molt semblants en l’aspecte físic
i caracterològic, es feien companyia en aquests viatges efímers
i esporàdics.
Després d’uns anys a la casa del carrer del Carme, la família
es mudà vers la zona del Raval de la Llet, vora el cementiri,
més concretament al Raval de Sant Llàtzer, al segon pis d’una
casa de veïns, també de lloguer, situada a 500 metres, ben
bons i comptats, de l’estació del ferrocarril. Al darrere de la
casa hi havia el xalet de l’amo, un ramader benestant d’aquells
de cotxe i talonari.
Originàriament, el Raval fou bastit a partir de les cases dels
ferroviaris. Mentre passegem, hi trobem el Raval de Caputxins,
nom del barranc que era a tocar. A continuació, i més
lluny del casc urbà tortosí, hi ha el Raval de la Llet, batejat
així per la corrua de vaqueries que salpebraven el petit poblat.
Al final de tot hi havia el cementiri, avui transformat en
camp d’esports. El Raval és, doncs, un carrer amb cases a
banda i banda. Si adrecem la mirada cap al sud, a l’esquerra
hi veiem el barranc, avui colgat per la urbanització veloç i
escortat per la mòdica serralada, i a la dreta el canal, la via
del tren i el totpoderós Ebre. En aquella època pretèrita un
bon doll de cases comptaven amb un hortet breu i utilitari:
tomates, pimentons, cebes, pataques...
L’Escola del nostre home fou el col·legi del pitet, en referèn-
–22 –