El món d'en Josep Serradell - Comunistes

PCE i el PSUC han tingut sort com a partits per no haver
tingut ni aventurers, ni gent col·laboradora amb l’enemic que
els hagi pogut perjudicar.
Tornant a en Comorera, aquest polític de gran talla, dur i
ferreny, no vol llençar pas la tovallola i retorna a Catalunya.
La fita és dur la batalla en favor del “seu” PSUC. És el 29 de
gener del 1951. Tres anys més tard, el juny del 1954, era
detingut al seu domicili clandestí del carrer Consell de Cent,
248. El diari “La Prensa”, en article signat per en Manuel Tarín
Iglesias, titulà “Juan Comorera, el Lenin catalán, detenido en
Barcelona”. És condemnat, pel delicte de rebel·lió militar, a 30
anys de presó, té 63 anys a l’esquena. El Partit Comunista
Francès fa arribar 25.000 pessetes per sufragar la minuta de
l’advocat defensor. Una carta signada per en Pau Casals,
l’Albert Camus, en Marc Chagall, en Jean Cocteau, en François
Mauriac, en Jean Paul Sartre... postula la llibertat del brillant
polític comunista. El seu estat de salut empitjora, molt i molt,
entre les reixes de la presó. La seva vida s’apaga definitivament,
per manca d’assistència mèdica, el 7 de maig del 1958,
a causa d’una broncopneumònia aguditzada per emfisema
pulmonar. Hores abans, en Comorera tingué prou esma per
negar-se a rebre el capellà de l’establiment penitenciari
burgalès. Geni i figura... Les despulles mortals d’en Joan
Comorera foren sepultades al cementiri civil de Burgos. El
1985 van ser traslladades a la capital catalana.
Vençut i foragitat en Joan Comorera, i molt significativament,
en Pere Ardiaca proposa el 54, durant el V congrés del Partit
Comunista d’Espanya, que el PSUC esdevingui part integrant
del PCE. En Carrillo, hàbil com sempre, li replica que ara per
ara res no dificulta la relació entre ambdós partits. Un passatge
de l’informe de la Dolores Ibarruri, que no perdona, titlla en
Comorera de “Cèsar” i de voler liquidar el PSUC diluint-lo dins
d’un Front de la Pàtria amb l’objectiu de ser el successor d’en
Francesc Macià i d’en Lluís Companys.
Tornant a la tasca política a l’interior, en Josep Serradell
–76 –