El món d'en Josep Serradell - Comunistes

e del Secretariat en Ramón Soliva –el qual ni tan sols era
part del Comitè Central.
A casa nostra, i tal com s’havia dit, en “Román” actua amb
mà ferma i constitueix un nou Centre Director, aprofitant tot
l’anterior equip. Un cop creat, en notifica el fet a la direcció de
l’exterior (Comorera-Carrillo). La delegació del comitè central
a l’interior és formada per: en Serrano (responsable de treball
sindical), en Joaquim Puig Pidemunt (propaganda i director
de “Treball”), la Margarida Abril (responsable de la JSUC), en
Pere Valverde (cap de la comissió polític-militar), en Ferran
Rius (treball unitari), l’Antoni Senserric (responsable de
Barcelona), i en Miguel Nuñez, en Napoleó Figueroa, i
l’Escudero (per comarques). La tardor d’aquest any la Margarida
Abril és substituïda per en Josep Sala i l’Antoni Senserric
per en Salvia.
En el període comprès entre els anys 1946 i 1948, s’incorporaren
al treball clandestí, entre altres: l’Atanasi Céspedes
(del comitè central), en Pagés, en Pardell (del comitè central),
en Bayona, en Raventós, en Cerezo, la Leonor Bornao, en
Carreté, en Sebastià Piera, l’Emilià Fàbregues, en Pere Pujol,
en Joan Gallofré, l’Evarist Massip, en Carlos Rebellón, en
Joan Keller...
Cal dir que en Santiago Carrillo sempre fou al cas de tot. El
jove dirigent encapçala una comissió encarregada de la tasca
a l’interior. En formen part també: en Francisco Romero Marín,
l’Eduardo García, l’Agustín, en Julián Grimau, en Jorge
Semprún, en Fernando Claudín. En Serradell pren part com a
invitat quan hom ho considera adient.
A l’interior, el partit comptava, per primer cop després de la
guerra, amb un equip dirigent que es reunia, que discutia les
coses, que feia un treball col·lectiu, que treballava a cases
segures i amb garanties. Feien, parlant clar, vida política. I
aquest equip directiu era reflex, doncs, d’un partit més fort,
més viu, més arrelat. En Serradell no vol estar-se de subratllar
que fou un període políticament molt interessant. El PSUC
–62 –