El món d'en Josep Serradell - Comunistes

Fet i fet, el “ja som legals” saltà a les ones, aparegué als
televisors, omplí de tinta els diaris. La cosa es produí en dissabte
sant, el 9 d’abril del 1977. La milícia rebutjà de manera
pública la mesura –mitjançant nota del Consell Superior de
l’Exèrcit. El ministre de defensa, l’almirall Pita da Veiga, presentà
una explosiva dimissió. La “traïció” d’en Suárez activà
diverses temptatives colpistes.
Normalitzada, a grans trets, la situació política a Catalunya i
a Espanya, en Josep Serradell acorda amb la Margarida l’adquisició
d’una casa pròpia. Val a dir que la parella vivia físicament
separada. En “Román” a Barcelona, a casa de l’Antònia
i d’en Jover al carrer Pare Claret, atès que la seva posició al
PSUC li exigia una gran disponibilitat. La Margarida a Mataró,
al barri obrer de Cerdanyola, a cura de la mare i del pare, molt
grans i amb la salut delicada.
La perspectiva, però, canviarà. En atenció a l’edat i situació
dels pares de la Margarida, tots dos adquiriran l’actual pis del
carrer de Borriac, també al mataroní barri de Cerdanyola, pel
qual pagaven 8.000 ptes mensuals d’hipoteca. Inicialment, hi
residiren tots quatre, fins que la desaparició, primer, de la mare
de la Margarida i, més tard, del pare, els permetrà viure, amb
relativa normalitat, una relació de parella.
Un hotel madrileny acollirà la reunió del comitè central del
Partit Comunista d’Espanya. És el 14 d’abril del 1977. La
sessió és convocada, inicialment i oficial, per aprovar el programa
i les candidatures electorals. En Carrillo pren la paraula
per tractar una qüestió prèvia. Després de dibuixar una
situació política amb color i dramatisme, el secretari anuncia
que cal renunciar a la bandera republicana –justament el dia
de la República– i acceptar la bandera tradicional. Si hom
volia un PCE legal, aquest partit legal havia d’acatar els símbols
de l’anomenada legalitat. I la decisió calia adoptar-la en
aquell moment precís. No cal dir que la sola menció originà
un trasbals fortíssim, i s’encengué una discussió generosa i
enfebrada.
–115 –