El món d'en Josep Serradell - Comunistes

lebrat en condicions de legalitat. El darrer, a Espanya, havia
tingut lloc el 1932 a Sevilla. Com és lògic, l’assumpte del leninisme
polaritzà els debats. En Francesc Frutos, en representació
de la majoria del PSUC, abonarà l’esmena contrària. El
resultat final serà de 968 vots a favor d’abandonar el leninisme
i 248 en contra. Això no obstant, el PSUC seguiria mantenint
la definició marxista i leninista. L’esvoranc, comptat i debatut,
començava a fer-se més i més gran.
Pel que fa a la nova Constitució espanyola, fou enllestida
després de tenses i dilatades negociacions i amb el consens
del gruix dels partits espanyols i catalans. Sotmès a referèndum
el 87,87 del cos electoral participant dipositarà la papereta
del sí, un 7,83% diran no, i el 32,89 optaran per abstenir-se.
La magnitud de la feina que s’albirava farà que l’Antoni Gutiérrez
deixi l’escó a Corts i es concentri en la política catalana.
Espanya, Catalunya, entraven en una nova dinàmica. El
moviment obrer i popular, l’esquerra, perdien pistonada. Tot
plegat anirà provocant la pèrdua de pes dels moviments socials,
de la societat civil, en benefici dels aparells del nou Estat
i d’una partitocràcia arrogant i monopolista. Els partits –també
el PCE/PSUC– esdevenien, comptat i debatut, simples aparells
electorals de tria de la nova classe política, no pas llocs
de debat, de participació, de formació, ni tampoc àmbits on
articular una cultura política diferent, alternativa, d’esquerres.
L’eurocomunisme, segons en Román
Quan parlem dels Pactes de la Moncloa, de l’abandó del leninisme,
de la crítica forassenyada contra la URSS, en Serradell
endureix l’esguard i amb el dit aixecat afirma, irat: “Tot
això fou, ho va dur l’eurocomunisme”.
L’eurocomunisme, segons en Josep Serradell, era el camí
de la socialdemocràcia.
L’eurocomunisme és una crítica excessiva, poc ponderada,
desqualificadora, de la URSS i del camp socialista.
–127 –