El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
esponsable, auster, experimentat en afers sindicals i amb idees<br />
molt clares... Quan en <strong>Josep</strong> és cridat per anar a França a<br />
prendre contacte amb la direcció, designarà en Puig per reemplaçar-lo.<br />
En aquest primer viatge varen escortar el dirigent comunista:<br />
en Joan Gallofré, militant de les JSUC i originari de Valls,<br />
Alt Camp, i que procedia de Mèxic i en <strong>Josep</strong> Gros, de sobrenom<br />
“Antonio”. En Gros havia estat miner a Súria, el Bages,<br />
participà a la guerra en el XIV Cos de Guerrillers i fou condecorat<br />
a la URSS. A partir del 46 assumí la màxima responsabilitat<br />
de l’equip de guies que assegurava l’enllaç entre la direcció<br />
del PSUC i la Delegació del Comitè Central a l’interior.<br />
Tots tres, doncs, varen prendre el ferrocarril fins a la vila<br />
osonenca de Manlleu. Allà s’incorporà en Boada,<br />
exanarquista i militant del PSUC. <strong>El</strong>s membres de l’expedició<br />
mudaren de roba i s’hi abillaren amb una de més adient.<br />
A més a més, detall molt important, recolliren i es posaren al<br />
braç la “documentació”–quatre metralladores dels maquis.<br />
Preparats i a punt s’inicià una inacabable odissea que s’allargà<br />
7 nits i 7 dies. <strong>El</strong>s dies per descansar i vigilar, i les nits<br />
per caminar a recer de les patrulles de la Guàrdia Civil, com<br />
més va més sovintejades en atansar-se als límits fronterers.<br />
Ben abrigats, amb fred i penalitats, la por dins al cos, l‘esguard<br />
i l’oïda absolutament concentrades, el dit al gallet de<br />
l’arma... l’equip comunista travessà paratges on la mort era<br />
ben guarnida. Sortosament, l’expedició no trobà res ni ningú.<br />
En passar a França, l’equip expedicionari assolí el punt<br />
de suport, una barraca on s’aixoplugava un home valent,<br />
l’anomenat “Tanque”. I a dormir i a descansar i a menjar –<br />
que no ha estat res. Una casa de Perpinyà, era el segon<br />
punt de suport. I des d’aquí, per via fèrria, en <strong>Serradell</strong> féu<br />
cap a París. L’excursió, tot s’ha de dir, deixà baldat l’urbanita<br />
<strong>Serradell</strong>.<br />
A la ciutat de la llum, en “Román” trobà la seva companya.<br />
La Margarida s’havia avançat un parell de mesos, fent la mar-<br />
–64 –