El món d'en Josep Serradell - Comunistes

nòmica. Aquí, mentre la UGT frenava, la CNT premia a fons
l’accelerador reivindicatiu. Les contradiccions, comptat i debatut,
esclataven pertot. A can CNT quedaren en minoria els
pragmàtics i possibilistes. El govern espanyol actuà amb fermesa,
si cal fent servir l’exèrcit per tal de sufocar vagues i
mobilitzacions obreres. Dins la pagesia, la conjuntura era explosiva.
La reforma agrària prou lenta i tímida. La impaciència
camperola creixia i creixia: ocupació de finques, tala d’arbres,
caceres furtives, fins i tot incendis...
L’impuls reformista inicial moria, doncs, de la pitjor forma: la
inatenció de les masses agràries i la lluita contra la punta de
llança del moviment obrer, abocà al càstig electoral socialista,
l’aïllament de l’Azaña, la desfeta. La dreta obtenia un triomf
electoral de proporcions molt significatives i àmplies. La reacció,
el recanvi conservador s’anunciava ferotge, sense pal·liatius.
Del gener a l’octubre del 1934 es produeix la conjunció
i/o confluència de tres factors. Problema polític, problema social
i qüestió catalana.
L’agitació, la mobilització de l’esquerra, s’inicia l’endemà de
la victòria dretana. El desembre del 1933, un aixecament llibertari
sacseja l’Aragó i Extremadura. Dins de la UGT hi ha canvi
de majories, i pren el poder en Francisco Largo Caballero –el
Lenin espanyol– i la seva tàctica revolucionària. A Catalunya,
desaparegut en Francesc Macià, Esquerra Republicana revalida
victòria als comicis locals. Casa nostra esdevé un baluard,
una casamata de la República. El govern de la Generalitat projecta
una acció amb un alt contingut reformador.
L’Alejandro Lerroux governarà excloent la dreta pura i dura
però al seu servei. L’entrada posterior en l’executiu espanyol
de tres ministres de la CEDA-Confederació Espanyola de Dretes
Autònomes, el partit d’en José Maria Gil Robles, originaren
un alçament de l’esquerra.
En Manuel Azaña crida en defensa de la República. La
situació política es desborda a Catalunya i Astúries. A casa
nostra el president de la Generalitat abona la vaga general
–27 –