El món d'en Josep Serradell - Comunistes

arceloní Justiniano Martínez i altres 40 de tot Catalunya seran
expulsats del PSUC, bo i produint-se un buit legal als
ajuntaments amb majoria comunista.
Una comparança de la Carta de Normes dels congressos V
i VI aporta vius contrastos: mentre que en el V el cinturó industrial
–sense la capital– representa el 50% dels delegats i
delegades, en el VI cau al 42,2%. Si sumem Barcelona ciutat
al cinturó, les xifres són del 77% i del 64%, respectivament.
De tota manera, la realitat orgànica del partit no és pas la
mateixa que quan tingué lloc el congrés que fa V, el cinturó
més Barcelona té el 81% de l’afiliació –el cinturó sense la
capital en té el 55%.
No obstant això, el que realment sorprèn són les dades de
delegats i delegades per comarques:
Terra Alta (V congrés 1 delegat, VI 17); Alt Camp (2 i 17);
Ripollès (1 i 11); Baix Penedès (2 i 17); Priorat (3 i 21); Baix
Ebre (4 i 15); Alt Penedès (4 i 13); Garrigues (1 i 12); Segarra
(2 i 15); Urgell (2 i 10); Berguedà (2 i 10); Selva (4 i 19); Baix
Camp (8 i 47); Bages (27 i 50); Garraf (10 i 29); Baix Empordà
(7 i 25); Noguera (3 i 15); Osona (7 i 23); Anoia (1 i 9)...
La situació del partit va empitjorant a mesura que passa el
temps. Des de l’oposició interna s’anuncia la convocatòria d’un
congrés –per part d’una anomenada direcció provisional del
PSUC– a celebrar els dies 10, 11 i 12 d’abril de 1982. Serà,
diuen, el VI congrés dels comunistes catalans. El portaveu
dels sancionats raona que, atesa la nul·la voluntat per part de
la directiva del PSUC de resoldre la situació mitjançant la discussió
política, han decidit constituir-se en direcció provisional.
L’ala esquerra, doncs, passa el Rubicó. A més, s’hi acorden
diverses mesures:
· Edició de bons d’ajut per a finançar l’assemblea comunista
de l’abril.
· S’anuncia que no hi haurà relacions estatals amb cap
altre partit que no sigui el PCE; això sí, els vincles amb
–163 –