hiver - Historical Revisionism by Vrij Historisch Onderzoek

——————————————————————> Conseils de révisions / hiver winter 2007
Vull fer esclatar el cor de la mentida", va assegurar un exultant Robert Faurisson,
corejat per elogis i per abrandats aplaudiments. Conegut negacionista francès, acabava
de ser condemnat al seu país per negar l'extermini nazi contra els jueus, però això no li
havia impedit gaudir d'unes vacances pagades a l'Iran, per tal de participar com a ponent
en el congrés que el feixisme iranià ha muntat sobre l'Holocaust.
Als passadissos del congrés, David Burke, exdirigent del Ku Klux Klan, mostrava la
seva felicitat als escassos periodistes europeus que havien seguit l'acte, i aprofitava per
parlar de la "vergonya" occidental, repressora de la llibertat d'expressió. No cal dir que
l'Iran era model de llibertats, en boca del conegut racista americà. També diuen les
cròniques que els representants iranians no estaven del tot feliços, que havien volgut
donar una aparença "científica" al congrés, i que se'ls havia escapat de les mans. Que
havia esdevingut, finalment, una orgia de negacionistes, nazis de tot pelatge i tota la
llarga família de coneguts antisemistes que poblen llibreries i pamflets del món, per a
desgràcia de la intelligència i de la justícia. Només hi faltava Mel Gibson... És a dir, el
congrés de l'Iran sobre l'Holocaust havia resultat un gran espectacle d'odi i menyspreu a
les víctimes jueves de la Shoah, pagat amb diners d'un Estat, membre de l'ONU, la
influència del qual a l'Islam, al Pròxim Orient i arreu, és més que notòria. No cal dir que
el president Ahmadinejad va tornar a amenaçar Israel, va demanar la seva desaparició i
va animar tots els musulmans a fer-la efectiva. Ras i curt: apologia de l'odi, amenaça
bèllica d'un país contra un altre, exhibició pública de tot plegat, i , finalment, una notòria
inhibició i indiferència del món, perfectament exemplaritzada en el malvat silenci de
l'Organització de Nacions Unides. Si d'alguna cosa ha servit el congrés de l'Iran, ha estat
per a aquesta: per demostrar que es pot fer apologia del negacionisme nazi, i no patir-ne
cap conseqüència.
Perquè tinc desenes d'amics que pertanyen al terrible naufragi de l'Holocaust;
perquè recordo l'amiga colombiana, l'àvia de la qual va perdre el coneixement del
polonès, quan fou rescatada, ala 13 anys d'Auschwitz, amb tota la família desapareguda;
perquè recordo la mirada tremolosa d'un supervivent a Xile, que em deia, entre
llàgrimes, que mai cap europeu li havia demanat perdó; perquè recordo aquell home trist
que vaig conèixer a Santiago, el pare del qual, músic de professió, va haver de tocar el
violí mentre executaven la seva família; perquè foren més d'un milió de nens; perquè
desaparegueren dos terços de la població jueva europea; perquè desenes de pobles, amb
la seva vida jueva de segles, desaparegueren del mapa per sempre; per tant de dolor,
per tanta maldat, per tanta tragèdia que em pesa a l'ànima amb la culpa de segles que
Europa acumula, per tot em sento profundament trista, profundament perduda i
profundament derrotada. És cert. El racista Burke té motius per estar exultant: alimentar
l'odi als jueus i burlar-se de l'Holocaust que varen patir sis milions de persones, surt
gratis, totalment gratis. A qui li importa Quin país ha retirat l'ambaixador iranià del seu
territori Quin ha demanat explicacions en l'Assemblea General de l'ONU Qui enviarà a
la presó els que han participat en aquesta apologia de la maldat Qui es commourà! De
totes les vegades que he escrit que els jueus estan sols davant la seva dissort, i que
Israel està sol davant la seva supervivència, aquesta és la que més dades em dóna per
estar-ne segura. Em pregunto. El món hauria permès un congrés oficial, públic, legal, a
favor del racisme No hi hauria hagut tota mena d'actes de solidaritat, no s'haurien
plantejat boicots econòmics, militars, i la diplomàcia no hauria exhaurit tots els recursos
per tal d'evitar-ho Els Saramagos del món, no haurien expressat la seva ràbia
monumental Però quan el racisme s'adreça als jueus, víctimes de la major aniquilació de
la història, el món considera que aquest no és, mai no ha estat, el seu problema. De la
impunitat reneix, rabiüt i reforçat, l'odi. I, amb l'odi reforçat, totes les portes del mal
estan obertes.
Diu una vella dita: quan el teu enemic assegura que vol matar-te, creu-lo. Què
deuen pensar els israelians Què deuen pensar els jueus del món Pensen que estan
sols. Que sempre han estat sols davant l'odi antisemita.
— 55 —