AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Com ja hem dit, no existeix encara cap interpretaciñ completa de l’oposiciñ
catalana, com sí que és el cas de l’oposiciñ monàrquica, la nacionalista basca o la
republicana. Hem consultat material secundari per desenvolupar un punt de vista
equilibrat del nacionalisme català als anys quaranta, com Als dos costats de la
frontera, relacions polítiques entre exili i interior a la postguerra20, 1939-1948,
i Les ruptures de l’any 193921, de Francesc Vilanova. Novament, però,
Vilanova, si bé explícitament, tampoc no ofereix una avaluació integral del
període. Les ruptures de l’any 1939, en particular, es centra exclusivament en el
final de la Guerra Civil i el primer exili a França. Als dos costats de la frontera
abraça un període més ampli, però es centra solament en els esdeveniments dels
catalans a França i a Espanya.
Nacionalisme català22, de Montserrat Guibernau, apunta al fracàs personal
dels líders catalans com a rañ que va evitar l’organitzaciñ d’un moviment.
Guibernau explica la incapacitat de l’oposiciñ catalana per fundar un bloc
unificat, la divisiñ entre els exiliats i els que s’havien quedat a Espanya, i la seva
ingenuïtat en confiar en el suport incondicional dels aliats. A continuació,
Guibernau suggereix diversos arguments que podrien explicar el fracàs, però
degut a l’ample lapse de temps que abraça el seu estudi, no es decideix a oferir
una explicació històrica completa.23
Els arxius públics i privats van ser les fonts principals per a la confecció
d’aquest estudi. A la bibliografia s’inclou una llista exhaustiva de fonts. Algunes
d’aquestes fonts han demostrat ser especialment valuoses.24 Pel que fa a les
fonts fonamentals, els records de Carles Pi i Sunyer són crucials, ja que va ser un
dels líders polítics principals del període i va descriure detalladament cadascuna
de les seves accions polítiques. No obstant, Pi i Sunyer proporciona solament una
visió parcial del desenvolupament del nacionalisme català als anys quaranta.
S’ha fet alguna referència als arxius britànics, en especial als documents de
l’Oficina del Registre Públic rebuts pel Ministeri d’Afers Exteriors i provinents
del personal d’ambaixades i consolats a Espanya. Aquests arxius han resultat
útils per descobrir la perspectiva britànica sobre la creació i desenvolupament de
l’oposiciñ catalana. A més, han servit per detallar l’actitud de la diplomàcia
britànica i aliada envers la qüestió espanyola durant els anys quaranta. Dos arxius
catalans han contribuït especialment a l’estudi: l’arxiu de la Fundaciñ Pi i Sunyer
i l’Arxiu Tarradellas. La Fundaciñ Pi i Sunyer, a Barcelona, recopila la
correspondència entre Carles Pi i Sunyer i altres líders del nacionalisme català de
dretes en els anys quaranta. L’Arxiu Tarradellas de Poblet proporciona una
explicaciñ molt àmplia del espectre d’esquerres del nacionalisme català als anys
quaranta, mitjançant la correspondència entre Josep Tarradellas i altres membres
del moviment. La investigaciñ d’aquests dos arxius va donar com a resultat una
visiñ exhaustiva de l’oposiciñ catalana de dretes i esquerres a Franco durant els
anys quaranta.