AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

En el conjunt d’Espanya, la temptativa més important i concertada per
engendrar una plataforma de grups d’oposiciñ i reunir tots els partits republicans
catalans va ser el Consell de la Democràcia Catalana (CNDC). El CNDC es va
constituir el 6 de desembre de 1945 i va estar encapçalat per Josep Pous i Pagès
de l’APRC, fins al punt que va ser conegut també com a Comitè Pous i Pagès. El
CNDC va reconèixer Josep Irla com a president dels catalans, però no va
reconèixer el govern de la Generalitat a l’exili perquè el CNDC creia que el
centre de la lluita catalanista havia de ser Catalunya i no l’exili.55 El CNDC
incloïa Acció Catalana Republicana (ACR), Esquerra Republicana de Catalunya
(ERC), Estat Català (EC), Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Moviment
Socialista de Catalunya56, Joventut Catalana Democràtica (JCD), i Moviment de
la Resistència Catalana (MRC), Unió de Rabassaires, Front Nacional de
Catalunya (FNC), Partit Republicà d’Esquerra, Uniñ Catalana i Partit
Nacionalista Català; tots els partits excepte el comunista. En endavant, l’activitat
del FNC es va limitar a la seva implicació en el CNDC.57 El FNC va
desaparèixer del mapa polític després de la dissoluciñ del CNDC l’any 1952.58
El CNDC va ser la plataforma d’unitat més reeixida pel que fa a l’abast de
l’espectre polític. Va integrar fins i tot el FNC.59
Els dirigents del CNDC creien que la lluita catalanista havia de tenir lloc a la
pròpia Catalunya. Els motius eren diversos. En primer lloc, calia derrocar
Franco, alliberar Catalunya, i restablir alguna mena de democràcia. En segon
lloc, la continuïtat de la institució presidencial, encara ocupada per Josep Irla,
s’havia d’assegurar. En tercer lloc, mentre Franco encara fos al poder, les
funcions presidencials dintre de Catalunya havien d’estar representades pel
CNDC. Quart, un sistema federal substituiria la dictadura a Espanya. Finalment,
calia recolzar el pacte de Galeuzka.60 La política del CNDC consistia en
coordinar les accions amb Euzkadi, els monàrquics catalans, i l’ANFD a
Espanya. En l’esfera internacional, el CNDC va mantenir relacions amb les
democràcies occidentals.61
Malgrat el seu èxit en crear la unitat entre els partits, el CNDC va aconseguir
poca cosa més, excepte unes manifestacions força reduïdes l’11 de setembre de
1946. Aviat, les divisions en el si del CNDC es van començar a manifestar. La
participaciñ d’ERC en el CNDC era directament contradictòria, ja que ERC
recolzava la política del govern de la Generalitat a l’exili i el CNDC no
reconeixia la legitimitat d’aquest govern. El CNDC es reservava l’exercici de les
funcions presidencials dintre de Catalunya. El juny de 1947, ERC va decidir
separar-se del CNDC.62 A més, l’any 1946 el CNDC va ser objecte de la
persecució més severa per part de les forces franquistes. És probable que el
CNDC fracassés a causa del seu recolzament a la política del nou govern de la
Generalitat (que li va costar la sortida de molts dels seus membres), i per la
persecució franquista.