AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Els nacionalistes bascos van crear el Consell Nacional Basc (CNB) l’11 de
juliol de 1940 a Londres74, sota la direcció de Manuel de Irujo75 (ministre de la
República i diputat nacionalista), el principal dirigent del PNB al Regne Unit.76
Irujo lluitava per un País Basc independent.77 Era membre del PNB i formava
part de l’ala més radical i pro independentista del partit. Una vegada a Londres,
no va dubtar en imposar la seva política al partit. Pi i Sunyer, també des de
Londres, duia a terme una política similar.78 L’objectiu principal del CNB era
mantenir la política del govern basc, que consistia en recolzar la causa
democràtica al costat de les potències aliades79 i assolir les aspiracions nacionals
basques de llibertat mitjançant la independència.80 El CNB era una mesura
temporal fins que Aguirre tornés a assumir les seves funcions.81
Un altre objectiu del CNB era ampliar les xarxes dels serveis secrets bascos i
posar-les al servei del Regne Unit i França, és a dir, oferir el seu ajut als aliats
com ho havien fet els catalans. La delegació basca al Regne Unit declarava:
«El govern basc està impacient per ajudar Gran Bretanya i França de
totes les maneres possibles en la seva lluita per alliberar Europa. Ja hem
ofert els serveis dels nostres compatriotes fora de la península als governs
britànic i francès i ens gratifica veure que aquests serveis ja estan sent
utilitzats en certes direccions. Sentim que una de les nostres funcions més
útils pot ser oferir un complet servei d’informaciñ política i militar des de la
península. (...) El servei està a hores d’ara completament organitzat».82
Els nacionalistes bascos, com els catalans, creien que els aliats ajudarien la
seva causa:
«El CNB aclama la gran declaració de llibertat, pau i solidaritat
democràtica formulada pel president dels Estats Units i el primer ministre
britànic, com a expressió de la futura política dels seus països, i ofereix tot el
suport dintre de les possibilitats del poble basc per assolir la victòria que és
essencial per a la plena realitzaciñ d’aquesta política. La nostra ferma
creença és que les dues grans democràcies i els seus aliats, quan
reconstrueixin el món després de la destrucció final de la tirania nazi,
respectaran el dret nacional del poble basc per escollir la forma de govern
sota la qual viurà, i li restaurarà els drets sobirans i l’autogovern».83