AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Els acords <strong>de</strong> Galeuzka <strong>de</strong> l’any 1944 <strong>de</strong>fensaven la <strong>de</strong>mocràcia i rebutjaven<br />
la monarquia.78 L’objectiu comú <strong>de</strong> Galeuzka era assolir l’auto<strong>de</strong>terminaciñ i<br />
crear una confe<strong>de</strong>ració <strong>de</strong> països lliures. A més, es convidava a tots els<br />
<strong>de</strong>mòcrates espanyols a unir-se al projecte.79 L’assoliment <strong>de</strong> la llibertat<br />
nacional es marcava com a prioritat, d’acord amb el dret d’auto<strong>de</strong>terminaciñ;<br />
l’estat unitari espanyol s’havia <strong>de</strong> transformar en una comunitat <strong>de</strong> pobles lliures;<br />
i un règim <strong>de</strong>mocràtic havia <strong>de</strong> governar, en confe<strong>de</strong>ració, cadascun <strong>de</strong>ls països.<br />
L’adherència als principis <strong>de</strong>mocràtics <strong>de</strong> les Nacions Uni<strong>de</strong>s es promovia en el<br />
context més ampli <strong>de</strong> la integració <strong>de</strong> la comunitat hispànica en un nou i pacífic<br />
ordre internacional.80<br />
El projecte <strong>de</strong> Galeuzka s’enfrontava a tres obstacles principals. En primer<br />
lloc, els catalans van ser incapaços d’arribar a un acord amb Aguirre.81 El pacte<br />
signat feia un reconeixement explícit <strong>de</strong>ls estatuts d’autonomia, però la <strong>de</strong>fensa<br />
<strong>de</strong>l dret d’auto<strong>de</strong>terminaciñ per part <strong>de</strong>l PNB impossibilitava qualsevol resoluciñ<br />
conjunta entre Aguirre i Pi i Sunyer. Pi i Sunyer era pro nacionalista, però en<br />
aquell moment no <strong>de</strong>fensava l’auto<strong>de</strong>terminaciñ. Creia en assolir una autonomia<br />
més àmplia. En segon lloc, els catalans veien amb escepticisme qualsevol pacte<br />
amb els gallecs, mancats <strong>de</strong> organització representativa:<br />
El Consell <strong>de</strong> Catalunya, si bé està d’acord en el principi, difereix en la<br />
pràctica <strong>de</strong>l vostre pla sobre Galeuzka. Consi<strong>de</strong>ra que els nacionalistes<br />
bascos i els catalans no guanyen res <strong>de</strong> fer un pacte amb els gallecs, que no<br />
tenen un govern ni un país autònom. Els catalans preferirien establir un<br />
pacte català-basc; i <strong>de</strong>sprés convidar Galícia a unir-s’hi; els catalans temen<br />
que Galeuzka afebleixi la posició internacional <strong>de</strong> Catalunya i Euzkadi i que<br />
ho confongui tot encara més.82<br />
En tercer lloc, els catalans estaven internament dividits. Una facció,<br />
encapçalada per ERC, era mo<strong>de</strong>rada. L’altra, associada amb el nacionalisme<br />
català <strong>de</strong>l CNC <strong>de</strong> Londres, estava sota la direcció <strong>de</strong> Pi i Sunyer. Galeuzka va<br />
tornar a fracassar perquè no es va dur a terme cap acció comuna concreta entre<br />
les tres nacionalitats, més enllà <strong>de</strong>ls projectes i les <strong>de</strong>claracions.<br />
Els projectes <strong>de</strong> Galeuzka es van presentar a Londres83, Nova York84 i<br />
Amèrica Llatina.85 El 1945, els nacionalistes bascos cridaven a la unitat entre<br />
nacionalistes catalans i gallecs, republicans i nacionalistes bascos, per tal <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong>rrocar finalment Franco.86 Aguirre va preparar un esborrany per a Galeuzka a<br />
Nova York: