AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Les relacions exteriors catalanes
Al Regne Unit, els catalans van mantenir unes relacions de molta proximitat
amb els nacionalistes bascos. Amb l’ocupaciñ nazi de França, alguns
nacionalistes bascos van tornar al País Basc. Els alemanys van perseguir els que
van romandre a França, i alguns van ser enviats a camps de concentració com el
de Gurs. Només una petita quantitat de bascos es va veure temptada a col·laborar
amb els nazis. Alguns bascos es van quedar a França i es van unir a la
resistència, mentre que d’altres van anar a l’Amèrica Llatina i als Estats Units, i
alguns al Regne Unit. Les institucions governamentals basques es van clausurar,
així com també el diari Euzko-Naia. Per tant, la censura franquista va atacar els
nacionalistes bascos com ho feia als catalans. El PNB va crear xarxes secretes
d’informaciñ per als aliats, va participar en diverses activitats anti-nazis i va
col·laborar amb la resistència francesa. Tot i que les forces alemanyes van
capturar José Antonio Aguirre, el principal líder del nacionalisme basc, aquest va
aconseguir escapar. El 27 d’agost de 1941, la família Aguirre arribava a Rio de
Janeiro.
El centre del nacionalisme basc en aquest període va virar de França al
Regne Unit, com va passar amb el cas del catalanisme. De manera similar, quan
van arribar els refugiats al Regne Unit, ja s’hi havia establert una petita
comunitat basca. Com els catalans, els bascos van demanar ajuda als líders
polítics britànics per alliberar els bascos atrapats a la França ocupada. José
Ignacio de Lizaso68, el cap de la delegació basca a Londres, que reclamava la
independència d’Euzkadi69, va demanar ajuda a les autoritats britàniques, tot
informant del perill que corrien els bascos a França:
«Per tant els he de demanar que considerin la possibilitat d’evacuar
aquests homes des de França i els concedeixin permís bé de residir a
Anglaterra o bé d’entrar al territori britànic de camí a una de les repúbliques
sud-americanes, que admeten els bascos sense dificultat».70
Així, els bascos, com els catalans, van cercar la protecciñ i l’ajuda dels
aliats. Els bascos van signar un acord amb Charles De Gaulle71 (cap de la
resistència francesa contra els nazis), el pacte basco-francès72, segons el qual De
Gaulle reconeixia el govern basc i es comprometia a ajudar a alliberar els bascos
empresonats a França. El pacte tenia l’objectiu d’instigar la col·laboraciñ entre
tots dos països i facilitar la cooperaciñ en temes d’informaciñ, premsa i
propaganda.73