AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

La política del CNC es basava en la defensa dels interessos del poble català.
41 Pi i Sunyer estava en contra de la política d’ERC, concretament de la política
que defensava la recuperació de la legalitat republicana i la Segona República.42
Pi i Sunyer va radicalitzar el seu manifest. ERC seguia l’estatut català, mentre
que l’ala més radical dels caps del CNC cercaven la independència total de
Catalunya.43 El CNC posava èmfasi en la democràcia i el liberalisme, reclamava
el dret d’autodeterminaciñ de Catalunya i intentava mantenir la tradiciñ
democràtica catalana.44 La carta de Pi i Sunyer a Diego Martínez Barrio45, el
polític republicà, el 1941 resumia la seva ideologia. La carta va tenir un enorme
impacte en els cercles polítics de l’exili. En aquesta carta, publicada a Mèxic, Pi i
Sunyer presentava el projecte polític que després defensaria, institucionalment,
mitjançant el CNC de Londres. Es basava en la no acceptació automàtica del
règim republicà de 1932, la superació del marc legal definit per la constitució de
1931 i l’estatut de 1932, i el disseny d’una nova realitat peninsular, formada per
una estructura federal i per l’exercici del dret a la autodeterminació a
Catalunya.46
Pi i Sunyer va afegir contingut a aquest programa polític. Va fer un
important discurs nacionalista al CNC, basat en una visiñ federalista d’Europa.47
La doctrina del federalisme va ser defensada per Pi i Sunyer i va prendre forma
en gran mesura el 1941, íntimament relacionada amb un concepte d’europeïsme.
Pi i Sunyer afirmava: «Catalunya és Europa i els principals problemes que
l’afecten sñn els europeus».48 Pi i Sunyer va arribar a donar suport a la idea
d’una confederaciñ ibèrica en la qual es reconegués plenament la sobirania de
Catalunya, Galícia i Euzkadi.49 «La creaciñ d’una Confederaciñ de Nacions
Hispàniques asseguraria completament l’establiment d’un règim democràtic i
donaria forma a l’ideal pel qual han lluitat moltes generacions de catalans».50
El CNC es considerava una delegació de la Generalitat al Regne Unit, i, amb
el col·lapse de l’organitzaciñ a França, va ser l’organitzaciñ més important del
catalanisme en aquest període. Dues coses van quedar clares des dels inicis del
CNC. En primer lloc, l’organitzaciñ assumia temporalment la direcciñ dels
exiliats catalans degut a la incapacitat dels que es trobaven a França. El CNC va
declarar explícitament que es tractava d’un substitut provisional de les autoritats
legítimes; mai no va tenir intenció de substituir-les, sinó que simplement actuava
mentre les institucions democràtiques seguissin paralitzades:
«De la seva constitució en endavant, el CNC va declarar que el seu
objectiu principal era crear una organització provisional, però representativa
de la personalitat catalana, i que fos un nexe d’uniñ per a tots els catalans
arreu del món. El CNC mai no va voler substituir les institucions legítimes
escollides democràticament pel nostre poble, i que representen la continuïtat
política de la voluntat nacional».51