AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Les Nacions Unides van condemnar el franquisme i van demanar als seus
membres que trenquessin relacions amb Franco, però no es va dur a terme cap
altra acció. De Ialta a Postdam, els aliats havien desenvolupat una postura ferma.
Ialta no havia fet cap menció específica a Espanya, mentre que Potsdam es
limitava a condemnar el franquisme. Cap acció va acompanyar les paraules. Els
catalanistes es van sentir decebuts per la conferència de Potsdam, que per una
banda condemnava públicament el règim franquista, però alhora deixava clar el
principi de no intervenció en els afers espanyols. De sobte, els catalans
s’adonaven que no rebrien l’ajuda que havien esperat dels aliats.
La política del govern provisional francès respecte a Espanya, fins el gener
de 1946, va ser de no confrontació. Hom reconeixia que, sense democràcia a
Espanya, unes relacions franco-espanyoles estretes eren impossibles, però el
govern francès, com tampoc el britànic, no podia passar per alt els lligams
comercials entre ambdós països.6 El 15 de gener de 1946, l’Assemblea Nacional
francesa va adoptar per unanimitat una resolució on felicitava el govern per
haver suggerit que els britànics i els nord-americans trenquessin les relacions
diplomàtiques amb la dictadura, i reconeixia la legitimitat del govern republicà a
l’exili. El 27 de febrer de 1946, el govern francès va decidir tancar
immediatament la frontera amb Espanya, pressionat per l’opiniñ pública francesa
i, principalment, pels partits d’esquerres. França va tancar la frontera amb
Espanya durant uns mesos de 1946, però Charles de Gaulle aviat va advertir de la
impossibilitat d’un embargament econòmic contra Espanya.7 El govern francès
també va fer una crida als aliats per prendre mesures similars contra els
franquistes i presentar el cas espanyol davant les Nacions Unides, en particular al
Consell de Seguretat, el seu organisme suprem. La Unió Soviètica va donar un
suport immediat a la iniciativa, però els Estats Units van refusar, amb l’argument
que depenia dels espanyols decidir el seu propi govern. No es va imposar cap
sanció econòmica. Els britànics també van rebutjar la proposta francesa en tots
els aspectes. Churchill, preocupat pels interessos britànics a la Península,
s’estimava més no intervenir a Espanya.8 Després de la Segona Guerra Mundial,
en tot cas, els britànics semblaven més propensos a ajudar l’oposiciñ monàrquica
a Espanya, i no van semblar mai gaire inclinats a ajudar l’oposiciñ catalanista.