AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Recommendations

Info

En començar la Segona Guerra Mundial, l’exili català a França seguia intentant organitzar-se. Tanmateix, la invasió alemanya de França, el juny de 1940, va frenar el seu desenvolupament. El règim de Vichy66, una dictadura que va prohibir els partits polítics i els sindicats, va ser instaurat pel mariscal Pétain,67 que es va declarar cap del govern francès després de la derrota francesa contra els alemanys el 1940.68 França va signar un armistici amb els alemanys el 22 de juny segons el qual quedava dividida en dues parts: una zona ocupada pels alemanys i una altra governada des de Vichy.69 En el proper capítol s’explicaran les conseqüències de la invasió alemanya de França per als nacionalistes catalans i bascos a l’exili. Davant la imminent invasiñ alemanya de França, la majoria de catalans va haver de fugir del país i cercar un nou refugi o bé tornar a Espanya. Els que es van quedar a França tenien menys recursos i van afrontar obstacles d’organitzaciñ encara més grans. Alguns d’ells es van unir a la resistència francesa en la lluita contra la invasió nazi.70 CAPÍTOL TERCER L’OPOSICIÓ CATALANISTA DE JULIOL DE 1940 A AGOST DE 1942: L’EXILI BRITÀNIC Introducció
Aquest capítol explica l’èxode dels catalans al Regne Unit després de la invasiñ alemanya de França l’any 1940, i el .naixement i caiguda del Consell Nacional de Catalunya (CNC), la principal organitzaciñ catalanista de l’època. Durant el període que va de juliol de 1940 a agost de 1942, el Regne Unit va esdevenir el centre principal de l’exili català. Des de Gran Bretanya, malgrat els esforços per vèncer els problemes de comunicació i les divisions internes, el CNC va treballar amb l’objectiu d’unificar els catalanistes, i va millorar gradualment les relacions amb els nacionalistes bascos i els grups d’esquerres. Tanmateix, les continues crisis de lideratge entre els propis catalans aviat van malmetre el somni de la unió. Gens disposats a acceptar el lideratge amb base britànica, els membres d’ERC es van unir en canvi en el suport a Josep Irla, president per defecte de la Generalitat, i van treure legitimitat a la reivindicaciñ d’autoritat de Carles Pi i Sunyer des de Londres, cosa que va conduir a la pèrdua de legitimitat de la CNC el 1942. Els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial són el rerefons del desenvolupament de l’oposiciñ catalanista, i és en aquest sentit que es relaten aquí. L’impacte de l’ocupació alemanya de França sobre l’exili francès La invasió alemanya de França va tenir conseqüències evidents per als catalans que s’hi havien exiliat, i que havien intentat organitzar des d’allà una oposiciñ d’ençà del final de la Guerra Civil. Arribada en un moment en què els exiliats a França s’havien ajustat a la situaciñ i havien començat a organitzar-se amb més efectivitat, la invasió va suposar un cop molt fort. Bon nombre de catalans exiliats a França van ser fets presoners o van ser enviats a camps de concentraciñ, mentre que d’altres es van unir a les forces de resistència franceses. Això es va produir a la França ocupada i també a la no ocupada. Lluís Companys, per exemple, va ser detingut i enviat a Barcelona.1 Apart dels problemes de supervivència, l’organitzaciñ dels refugiats catalans a França topava també amb els obstacles imposats per la policia espanyola i els agents falangistes que operaven dintre de França. La persecució i la censura de l’aparell franquista a França va augmentar encara més quan la policia franquista va començar a col·laborar amb la policia alemanya. Evidentment, aquesta col·laboració policial va eixamplar de manera tremenda la capacitat de maniobra de la persecució franquista, i va permetre, per exemple, la captura de Companys i Aguirre per part de la Gestapo. Quan Companys va ser detingut a la França ocupada per la Gestapo, va ser enviat a Espanya (primer a Madrid, i després a Barcelona) pel govern de Vichy per ser jutjat per una tribunal militar. Finalment va ser executat per un escamot d’afusellament a dos quarts de set del matí del 15 d’octubre de 1940, al castell de Montjuïc. Les seves darreres paraules van ser: «Per Catalunya!»2 Dues cartes inèdites van aparèixer a l’arxiu personal d’Enrique Varela, escrites a mà per Companys just abans de ser condemnat i enviat a la mort. Els extractes d’aquestes cartes demostren que va fer gala d’un gran coratge:
Page 1 and 2: AGRAÏMENTS C om qualsevol altra in
Page 3 and 4: Alguns lectors trobaran discutible
Page 5 and 6: Una segona conclusió és que els c
Page 7 and 8: Tot i que molts refugiats van sorti
Page 9 and 10: L’exili català plantejava unes d
Page 11 and 12: El llibre es basa també en una sè
Page 13 and 14: Paral·lelament a la Restauració d
Page 15 and 16: El començament del segle XX va est
Page 17 and 18: La presa de poder per part dels bol
Page 19 and 20: Durant la dictadura, les classes mi
Page 21 and 22: Els catalans van acollir positivame
Page 23 and 24: La Llei de Contractes de Conreu, ap
Page 25 and 26: La Guerra Civil espanyola de 1936-1
Page 27 and 28: De 1938 a 1939, els catalans van ce
Page 29 and 30: L’aparell repressiu94 franquista
Page 31 and 32: L’establiment de l’oposició an
Page 33 and 34: Altres grups van contribuir a l’o
Page 35 and 36: L’any 1895, Arana va fundar el Pa
Page 37 and 38: Introducció Després d’imposar-s
Page 39 and 40: Els principals partits del nacional
Page 41 and 42: Va ser un èxode ràpid. Una gran q
Page 43 and 44: «El Front Nacional de Catalunya es
Page 45 and 46: L’oposiciñ catalanista, malgrat
Page 47 and 48: La principal forma de col·laboraci
Page 49: Mussolini parlava d’un lligam com
Page 53 and 54: La majoria de catalans residents a
Page 55 and 56: «Juntament amb les funcions d’aj
Page 57 and 58: La política del CNC es basava en l
Page 59 and 60: En general, el període 1940-1942 v
Page 61 and 62: Les relacions exteriors catalanes A
Page 63 and 64: El CNB també s’ocupava de l’as
Page 65 and 66: A més, l’any 1940, els catalans
Page 67 and 68: «En la nostra política, en els no
Page 69 and 70: Sota l’allargada i amenaçadora o
Page 71 and 72: L’oposició catalanista a Amèric
Page 73 and 74: Xile va respondre positivament a le
Page 75 and 76: «Volem preguntar-vos urgentment so
Page 77 and 78: A Amèrica Llatina, com a tot arreu
Page 79 and 80: L’arribada de Miquel Santalñ a M
Page 81 and 82: El 8 de novembre de 1942, els aliat
Page 83 and 84: Santaló no va aconseguir reorganit
Page 85 and 86: El poder de Pi i Sunyer va quedar e
Page 87 and 88: Es va produir un clara divisió en
Page 89 and 90: Els primers documents que detallave
Page 91 and 92: CAPÍTOL SISÈ L’OPOSICIÓ CATALA
Page 93 and 94: Entre agost de 1944 i setembre del
Page 95 and 96: La primera conferència internacion
Page 97 and 98: Cap de les peticions antifranquiste
Page 99 and 100: Diversos grups catalans es van dese
Page 101 and 102:
La reorganitzaciñ d’ERC a Franç
Page 103 and 104:
Els sindicats anteriors a la guerra
Page 105 and 106:
Els grups catalans van demostrar se
Page 107 and 108:
Els acords de Galeuzka de l’any 1
Page 109 and 110:
CAPITOL SETÈ L’OPOSICIÓ CATALAN
Page 111 and 112:
Les Nacions Unides van condemnar el
Page 113 and 114:
La Nota Tripartita reiterava el pri
Page 115 and 116:
L’any 1947 va significar, entre a
Page 117 and 118:
Pi i Sunyer va dimitir en considera
Page 119 and 120:
Potser la característica política
Page 121 and 122:
Finalment, el CNDC es va ampliar el
Page 123 and 124:
També calia mantenir les relacions
Page 125 and 126:
Entre 1947 i 1951, el nacionalisme
Page 127 and 128:
Malgrat que hi ha una plètora d’
Page 129 and 130:
Malgrat aquests assoliments, hi hav
Page 131 and 132:
Entre les raons externes del fracà
Page 133 and 134:
La qüestió de què es podria have
Page 135 and 136:
d’Estats Units ment Nova York Am
Page 137 and 138:
CNC: Consell Nacional de Catalunya
Page 139 and 140:
4 de setembre - Declaració espanyo
Page 141 and 142:
27 de novembre - Decret del preside
Page 143 and 144:
FONTS PRIMÀRIES FONTS NO PUBLICADE
Page 145 and 146:
M) Archives Nationales de France- B
Page 147 and 148:
Pi i Sunyer, Carles, Catalunya sota
Page 149 and 150:
Bricall, Josep Maria, La Generalita
Page 151 and 152:
Jiménez de Aberasturi Corta, Juan
Page 153 and 154:
Richards, Michael, A time of silenc
Page 155 and 156:
Pliego Moreno, Iván, Optimism betr
Page 157:
Ainaud de Lasarte, Josep Maria - hi
show all

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?