AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Entre 1917 i 1923, la Lliga es va tornar cada vegada més conservadora, i es
va apropar fins i tot a l’opciñ monàrquica, cosa que va provocar una escissiñ
entre els seus membres i els catalanistes més progressistes. L’any 1921 es va
formar un nou govern, amb Francesc Cambó i Batlle com a líder parlamentari.
Cambó creia en un nacionalisme català moderat que permetria la intervenció
catalana en el camp de la pràctica política espanyola. Va pressionar per ampliar
l’autonomia política catalana, més enllà del que permetia la simple
descentralització administrativa. No obstant, després de la mort de Prat de la
Riba, la orientació política de Cambó va virar cap a la dreta i va començar a
defensar una política col·laboracionista amb Madrid. Cambó va dimitir el 1923,
sense haver pogut monopolitzar el nacionalisme català ni haver aconseguits
avenços significatius al govern de Madrid. Va ser el final de l’hegemonia de la
Lliga. Va sorgir un nou partit, Acció Catalana (AC), fundat el 1922 per un sector
de les joventuts de la Lliga, descontent amb les polítiques conservadores de
Francesc Cambó. Acció Catalana era liberal i nacionalista, radical però no
independentista. La formació estava ben organitzada. La seva fundació va afeblir
enormement la influència de la Lliga Regionalista.
En plena situaciñ de buit i agitaciñ polítiques, el Rei, l’exèrcit i els
industrials burgesos van decidir recolzar un intent de presa de poder per part de
Miguel Primo de Rivera y Orbaneja. Primo de Rivera, Capità General de
Catalunya, va establir una dictadura militar a Espanya el 13 de setembre de 1923
amb el suport de la Lliga, que el considerava útil per posar ordre en el país.39
Primo de Rivera va governar Espanya durant set anys, tot defensant inicialment
una coaliciñ d’industrials i terratinents que va cristal·litzar el 1927. La dictadura
de Primo de Rivera va contribuir al deteriorament de la situació al país. Després
d’alguns èxits, la dictadura va emprendre una sèrie d’esforços infructuosos de
col·laboració amb diversos grups polítics, inclosos els socialistes, i en una acció
desesperada, va posar en pràctica més polítiques liberals, per tal de cercar el
suport dels sindicats i els partits d’esquerres, però també va fracassar. Després de
perdre la confiança dels seus antics partidaris, en especial del Rei i l’exèrcit,
Primo de Rivera va abandonar Espanya al gener de 1930, i va morir uns mesos
més tard a França.40