AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Xile va respondre positivament a les peticions de refugi fetes pels catalans.
El govern xilè va estipular unes quotes pel nombre d’exiliats catalans que
permetria travessar les seves fronteres. La majoria dels que es van traslladar a
Xile eren intel·lectuals i professionals. Estaven centrats a Santiago de Xile, on es
va crear l’Agrupaciñ Patriòtica Catalana, depenent del CNC de Londres. El seu
president era Joaquim Sabaté, amb Joan Oliver com a secretari.29 La missió de
la comunitat i la seva dependència de Londres era explícitament descrita pels
catalans de Xile: «La principal rañ per reorganitzar l’Agrupaciñ Patriòtica
Catalana ha estat donar una unitat eficient i definida al col·lectiu català, tot
seguint la inspiració i les orientacions del CNC, establert a Londres».30
Com els seus equivalents xilens, la delegació catalana a Argentina també
seguia les directrius del CNC de Londres i es resistia a acceptar el desafiament
de Josep Irla a la legitimitat d’aquesta. Una altra cosa que tenia en comú amb
Xile era que la immigraciñ havia de ser controlada, ja que s’afegia a la xifra
d’immigrants que ja s’hi havien establert en els anys anteriors a la Guerra Civil.
El centre organitzatiu català a Argentina es trobava a Buenos Aires. Els seus
principals dirigents van ser Hipòlit Nadal i Mallol i Pere Mas i Perera.31 El
novembre de 1939, el govern argentí va decidir formalment permetre l’entrada
de ciutadans espanyols al país. A Argentina hi havia centres catalans a Buenos
Aires, Mendoza i Rosario, la Lliga de Nostra Senyora de Montserrat i
publicacions periòdiques com Ressorgiment. A ulls de l’ambaixada britànica a
Buenos Aires:32 «La comunitat catalana és un comitè central on hi ha
representades totes les societats locals, i el seu objectiu és promoure la solidaritat
entre tots els catalans».33
Cuba va ser un altre lloc de refugi per als catalans. El seu centre principal es
trobava a l’Havana34, on els catalans subscrivien plenament la direcció del CNC
de Londres.35 Un altre centre, a Santiago de Cuba36 era més independent i
radical.37 Un representant del centre català de l’Havana va escriure una carta a
Pi i Sunyer on afirmava el que segueix:
«El centre català de l’Havana ha donat el seu ple suport al CNC de
Londres per dues raons principals. En primer lloc, per tal d’enfortir la
solidaritat entre els elements patriòtics a Amèrica, i en segon lloc perquè
creu fermament que la tasca del CNC de Londres anirà en favor dels
interessos de Catalunya».38
Veneçuela39 i Colòmbia40 van ser uns altres països d’Amèrica Llatina que
van rebre positivament els catalans, malgrat que al capdavall s’hi instal·lés un
nombre molt menor de catalans que no pas en el cas de Mèxic41.