AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

«Accentuem la nostra actitud inalterable d’oposiciñ a Franco, la nostra
adherència a la tasca de restauració republicana i de cooperació amb el
govern republicà; les condicions sorgides d’aquesta tasca; els nostres ideals
fonamentals: el dret a l’autodeterminaciñ. La declaraciñ de principis de
l’ordre internacional era l’establiment d’un cos internacional; l’acceptaciñ de
la comunitat internacional del dret d’autodeterminaciñ i l’acceptaciñ de la
llibertat política. Galeuzka fomenta els lligams fraternals amb Portugal;
exponent dels postulats de civilització i democràcia occidental; Galeuzka
mantindrà bones relacions amb la Unió Soviètica; Galeuzka connecta amb
les nacions anglosaxones i iberoamericanes; Galeuzka proclama la necessitat
d’una mútua comprensiñ entre nacions»87
El 15 de novembre de 1944, el Consello de Galiza es va constituir a Buenos
Aires. Malgrat que no gaudia d’una àmplia base política, va ser útil per reforçar
el moviment de Galeuzka, tot i que va tenir només un impacte local. 88
A Amèrica Llatina, el pacte de Galeuzka es va signar a Mèxic el 27 de
novembre de 1944, amb els mateixos fonaments i objectius que l’europeu.89 Els
signants eren les comunitats catalanes, el PNB, el Partit Gallec, ERC, EC, ACR,
Partit Socialista Català i Unió de Catalans Independentistes.90 Els nacionalistes
bascos i gallecs van treballar dur per Galeuzka a Amèrica Llatina, però les
divisions entre els catalans (els que recolzaven el CNC i els que recolzaven ERC)
van impedir un desenvolupament ulterior.91 El pacte tripartit es va tornar a
aplaçar. D’altra banda, el 1944, els refugiats van començar el retorn a Europa, i
en especial a França. Les circumstàncies tornaven a canviar. Aguirre va seguir
lluitant per Galeuzka, recolzat pels gallecs, però les diferències entre els catalans
van reduir definitivament el desenvolupament real del pacte.92
L’octubre de 1944, una sèrie d’organitzacions republicanes i socialistes de
Madrid (Izquierda Republicana [IR], Unión Republicana [UR], Partido
Republicano Federal [PRF], PSOE, UGT i CNT) van col·laborar en la formació
de l’ANFD. Estava presidida per Régulo Martínez.93 L’ANFD estava composta
per un ampli front de republicans, socialistes i anarquistes. Era un pas
significatiu envers la unificació de les forces antifranquistes. L’ANFD
presentava un programa de recuperaciñ de l’ordre republicà i de creaciñ d’un
govern democràtic provisional.94 Intentava unir els objectius socialistes,
republicans i nacionalistes, incloses les reivindicacions d’autonomia dels
catalans.95 Es tractava d’un apropament important entre republicans i
catalanistes.96 Tenia també representació a Catalunya i acceptava les aspiracions
d’autonomia, però no el principi d’una federaciñ de països independents.97 A
Catalunya, l’ANFD es va constituir el maig de 1945, i integrava els ex membres
del POUM i la majoria d’organitzacions nacionalistes.
Tanmateix, degut a la repressió de règim, i en vista de la manca de suport de
les potències occidentals, la plataforma es va enfonsar.98 Galeuzka, l’UNE i
l’ANFD, intents tots ells de unir els grups antifranquistes, van fracassar degut a
la manca de capacitat d’acord, les àmplies divisions internes i les lluites pel
poder.