AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Després de la mort de Francesc Macià el desembre de 1933, el Parlament va
elegir Lluís Companys com a nou president de la Generalitat. Els conflictes
obrers es van multiplicar l’any 1933, tot provocant continues vagues i desordres
públics en protesta per l’absència d’una política obrera efectiva i per l’endèmica
incapacitat de l’administraciñ de garantir el poder autonòmic. El novembre de
1933, els radicals de Lerroux i la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
(CEDA) van guanyar les eleccions. L’arribada de la dreta al govern va
incrementar les tensions amb els grups obrers. Lerroux va ser nomenat president,
i les relacions entre la Generalitat i el govern de la República es van deteriorar
ràpidament. El resultat de les eleccions a Catalunya va ser un sistema de dos
partits compartit per la Lliga i ERC. La Lliga, com a partit moderat de dretes
català amb el suport de la burgesia catalana, volia l’autonomia per a Catalunya i
estava disposada a formar coaliciñ amb el govern central per tal d’obtenir-la.
ERC, en canvi, era un partit republicà d’esquerres, que havia sorgit com a
coalició de forces catalanes i que a la llarga cercava una separació total
d’Espanya.
Companys va formar una coalició de govern de quatre partits, que incloïa
Acció Catalana, Unió Socialista58, el Grup d’Opiniñ i ERC. Aspirava a
completar la transferència de poders des de Madrid.59 El socialisme espanyol no
va reeixir a Catalunya, tot i que van sorgir faccions com, per exemple, la Unió
Socialista de Catalunya (1923), el Bloc Comunista Obrer i Camperol (1930), i el
seu successor, el Partit Obrer d’Unificaciñ Marxista (POUM). Fins a l’arribada
de la república, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) s’havia mostrat hostil
al nacionalisme català, i això explica la seva importància marginal a
Catalunya.60
El període 1934-1936 és conegut com el Bienni Negre. Durant aquest
període del govern republicà, la política va estar amargament polaritzada.
D’octubre de 1934 a febrer de 1936, l’Estatut de Catalunya va ser suspès. Els
acords assolits en el període 1931-1933 van ser violats pel govern de la CEDA i
els radicals. Les eleccions municipals a Catalunya, celebrades el 14 de gener de
1934, van resultar en una victòria important de l’esquerra a totes les ciutats
importants. El nou govern va intentar posar en pràctica el seu programa, i
Companys va viatjar a Madrid per obtenir la transferència de poders. A finals
d’abril de 1934 hi havia dues campanyes antifeixistes diferents a Catalunya, la
d’Alianza Obrera i la d’ERC. Totes dues lluitaven per l’hegemonia de l’esquerra.
La Generalitat també va convocar una manifestació antifeixista, encapçalada per
Companys. La Llei de Contractes de Conreu va obrir un conflicte de cinc mesos
entre els governs central i regional, que va resultar en la sublevació de la
Generalitat. Durant el Bienni Negre, l’autonomia catalana es va suprimir, i els
símbols d’identitat cultural van ser despietadament reprimits.61