AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Després <strong>de</strong> la mort <strong>de</strong> Francesc Macià el <strong>de</strong>sembre <strong>de</strong> 1933, el Parlament va<br />
elegir Lluís Companys com a nou presi<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la Generalitat. Els conflictes<br />
obrers es van multiplicar l’any 1933, tot provocant continues vagues i <strong>de</strong>sordres<br />
públics en protesta per l’absència d’una <strong>política</strong> obrera efectiva i per l’endèmica<br />
incapacitat <strong>de</strong> l’administraciñ <strong>de</strong> garantir el po<strong>de</strong>r autonòmic. El novembre <strong>de</strong><br />
1933, els radicals <strong>de</strong> Lerroux i la Confe<strong>de</strong>ració Espanyola <strong>de</strong> Dretes Autònomes<br />
(CEDA) van guanyar les eleccions. L’arribada <strong>de</strong> la dreta al govern va<br />
incrementar les tensions amb els grups obrers. Lerroux va ser nomenat presi<strong>de</strong>nt,<br />
i les relacions entre la Generalitat i el govern <strong>de</strong> la República es van <strong>de</strong>teriorar<br />
ràpidament. El resultat <strong>de</strong> les eleccions a Catalunya va ser un sistema <strong>de</strong> dos<br />
partits compartit per la Lliga i ERC. La Lliga, com a partit mo<strong>de</strong>rat <strong>de</strong> dretes<br />
català amb el suport <strong>de</strong> la burgesia catalana, volia l’autonomia per a Catalunya i<br />
estava disposada a formar coaliciñ amb el govern central per tal d’obtenir-la.<br />
ERC, en canvi, era un partit republicà d’esquerres, que havia sorgit com a<br />
coalició <strong>de</strong> forces catalanes i que a la llarga cercava una separació total<br />
d’Espanya.<br />
Companys va formar una coalició <strong>de</strong> govern <strong>de</strong> quatre partits, que incloïa<br />
Acció Catalana, Unió Socialista58, el Grup d’Opiniñ i ERC. Aspirava a<br />
completar la transferència <strong>de</strong> po<strong>de</strong>rs <strong>de</strong>s <strong>de</strong> Madrid.59 El socialisme espanyol no<br />
va reeixir a Catalunya, tot i que van sorgir faccions com, per exemple, la Unió<br />
Socialista <strong>de</strong> Catalunya (1923), el Bloc Comunista Obrer i Camperol (1930), i el<br />
seu successor, el Partit Obrer d’Unificaciñ Marxista (POUM). Fins a l’arribada<br />
<strong>de</strong> la república, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) s’havia mostrat hostil<br />
al nacionalisme català, i això explica la seva importància marginal a<br />
Catalunya.60<br />
El perío<strong>de</strong> 1934-1936 és conegut com el Bienni Negre. Durant aquest<br />
perío<strong>de</strong> <strong>de</strong>l govern republicà, la <strong>política</strong> va estar amargament polaritzada.<br />
D’octubre <strong>de</strong> 1934 a febrer <strong>de</strong> 1936, l’Estatut <strong>de</strong> Catalunya va ser suspès. Els<br />
acords assolits en el perío<strong>de</strong> 1931-1933 van ser violats pel govern <strong>de</strong> la CEDA i<br />
els radicals. Les eleccions municipals a Catalunya, celebra<strong>de</strong>s el 14 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong><br />
1934, van resultar en una victòria important <strong>de</strong> l’esquerra a totes les ciutats<br />
importants. El nou govern va intentar posar en pràctica el seu programa, i<br />
Companys va viatjar a Madrid per obtenir la transferència <strong>de</strong> po<strong>de</strong>rs. A finals<br />
d’abril <strong>de</strong> 1934 hi havia dues campanyes antifeixistes diferents a Catalunya, la<br />
d’Alianza Obrera i la d’ERC. Totes dues lluitaven per l’hegemonia <strong>de</strong> l’esquerra.<br />
La Generalitat també va convocar una manifestació antifeixista, encapçalada per<br />
Companys. La Llei <strong>de</strong> Contractes <strong>de</strong> Conreu va obrir un conflicte <strong>de</strong> cinc mesos<br />
entre els governs central i regional, que va resultar en la sublevació <strong>de</strong> la<br />
Generalitat. Durant el Bienni Negre, l’autonomia catalana es va suprimir, i els<br />
símbols d’i<strong>de</strong>ntitat cultural van ser <strong>de</strong>spietadament reprimits.61