AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Els catalans van col·laborar en operacions especials dels aliats per tal
d’escapar de la persecuciñ franquista i travessar la frontera cap a França. Val la
pena mencionar també els mecanismes d’evasió que es van utilitzar. Hi havia
xarxes polititzades a la frontera que sovint cobraven als refugiats per fer-los
passar.21
Va ser de crucial importància que la Generalitat deixés d’existir del 26 de
gener de 1939 en endavant, després de l’exili de Lluís Companys, el seu
president. Companys va fugir a França en acabar la guerra per no haver
d’enfrontar-se al judici i l’execuciñ per part dels franquistes. Juntament a la
pèrdua del seu cap visible, la Generalitat ja s’havia vist afeblida per la pressiñ del
govern central republicà i per tensions internes entre ERC i el PSUC22, els
comunistes catalans. ERC havia intentant en va mantenir la Generalitat, però
després de la marxa de Companys i l’escissiñ dels grups catalanistes a l’exili, la
Generalitat va desaparèixer davant la mancança d’un fonament sòlid. La pèrdua
de la Generalitat va ser un desastre per al nacionalisme català, ja que va eliminar
d’una tongada el seu principal símbol i la instituciñ que el representava i li
donava legitimitat. Els catalans desplaçats a França, sense un marc institucional,
van intentar reproduir el govern de la Generalitat, però no tenien recursos per ferho.
Aquests catalans en particular van radicalitzar el seu punt de vista polític com
a conseqüència d’aquest fracàs.23
Tot i que la situació a França era precària, els catalans van aconseguir crear
el Front Nacional de Catalunya (FNC), en el que va ser el primer intent seriós
d’unir les forces del nacionalisme català. Format a París l’abril de 1940, va
esdevenir la principal organització catalanista i el seu objectiu era representar els
catalans de dintre i fora d’Espanya. Els membres fundadors van ser Joan
Cornudella d’EC24, Manuel Cruells, ex militant d’EC, Enric Pagès, representant
de la Federaciñ Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC)25 i del Bloc Escolar
Nacionalista (BEN)26, Jaume Martínez Vendrell de l’organitzaciñ patriòtica
Nosaltres Sols!27 i Lluís Companys i Josep Irla d’ERC.28
El FNC va sorgir com a reacció de la joventut a la repressió franquista, i era
principalment una derivaciñ d’EC. El FNC va unir membres d’EC, Acciñ
Catalana Republicana (ACR)29 i ERC, a l’esquerra de l’espectre polític. Era un
partit d’esquerres. Les forces de la dreta, incloses UDC i la Lliga, van quedar
excloses del FNC, en part perquè es trobaven en un estat pràcticament moribund
i s’havien apropat al franquisme, i en part perquè els seus membres no es
trobaven a França i no estaven d’acord amb la política del Front. El FNC estava
pensat com una organització on els grups catalans independents poguessin
participar sense perdre la seva autonomia.30 Es tractava d’una organitzaciñ
d’envergadura per als paràmetres de l’època, amb un cens d’entre 300 i 500
membres. Tanmateix, malgrat que el FNC fos la principal organització
catalanista a França, la repressió franquista va perseguir aferrissadament els seus
membres a Espanya.31 Un article publicat a Ressorgiment resumeix la fundació
del FNC: