AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Els monàrquics van intentar en va organitzar diverses conspiracions contra
Franco. Ells també estaven dividits. Una majoria de monàrquics considerava Don
Joan de Borbñ l’hereu legítim del tron espanyol. Però no tots els monàrquics
estaven d’acord amb l’elecciñ del pretendent, i això va afeblir l’organitzaciñ de
l’oposiciñ. Don Joan i el seu germà van lluitar visiblement pels seus respectius
drets al tron.111 L’any 1942, Don Joan va declarar públicament que esperava ser
coronat Rei dels espanyols.112 Propugnava una visió tradicionalista de la
monarquia113 i limitava les seves activitats, amb l’esperança que Franco
restaurés la monarquia. Un any més tard, Don Joan va rebutjar públicament la
identificació de la monarquia amb la Falange, i, a mesura que avançava la
Segona Guerra Mundial, es va identificar cada vegada més amb les democràcies
occidentals.114 No obstant, el 1945, just després de la victòria aliada, Don Joan
va recuperar part de la fe en la seva pròpia causa. El 19 de març de 1945 va
donar a conèixer el Manifest de Lausanne115, que deixava clar el seu rebuig a
Franco.116
De 1948 a 1950, les circumstàncies es van tornar cada vegada més
desfavorables per als monàrquics. El començament de la Guerra Freda va
provocar la por a una expansió comunista a Espanya. La comunitat internacional
preferia el franquisme al comunisme. El pacte de Saint Jean de Luz va ser un
darrer intent desesperat d’unir les forces de la dreta i l’esquerra contra Franco,
però va arribar després que Franco es reunís amb Don Joan al iot Azor, on el
dictador el va convèncer perquè li confiés la tutela del seu fill. Don Joan havia
escollit col·laborar amb Franco.117 Tot apoderant-se de la iniciativa, Franco va
lluitar activament contra la corona, va prohibir tota la propaganda i la premsa
monàrquica, i va predicar una postura antimonàrquica entre el jovent del país.118
L’oposiciñ falangista estava encapçalada per alguns generals119 de
Franco120 contraris a la monopolització del poder per part del dictador121 i que
sovint van decidir aliar-se amb els monàrquics en la seva lluita per obtenir una
part del poder. Els generals falangistes van intentar organitzar diversos cops
contra Franco. En un d’ells, José Enrique Varela va fer un intent contra
Franco.122 En general, però, els monàrquics123 i els falangistes van expressar la
seva resistència en forma de declaracions i manifests124, més que no pas amb
accions concretes.125
El factor més important que va contribuir al fracàs de l’oposiciñ a l’exili va
ser la persistència de les divisions ideològiques de la Guerra Civil. La història de
l’exili va ser una història de fragmentaciñ. Les divisions republicanes ja existents
es van agreujar per la dispersió geogràfica posterior a 1939. Els comunistes i la
resta de grups estaven profundament en desacord.