AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

L’aparell repressiu94 franquista era exhaustiu, i incloïa la mort, la presó,
l’exili la discriminaciñ social, política, religiosa, econòmica i ideològica, la
inanició, el terror i el genocidi cultural.95 El règim operava amb un còctel de
repressió política, violència física i privacions materials. La coacció també
s’aplicava a través de la feina. La dictadura de Franco va comportar quaranta
anys d’excepciñ política, basada en la repressiñ de qualsevol oposiciñ, inclosos
els nacionalismes perifèrics.96 Sota el franquisme, la repressió jugava un paper
polític fonamental: el de paralitzar l’enemic mitjançant el terror. La repressiñ no
s’exercitava amb discriminaciñ, sinñ arbitràriament. Franco va mantenir molts
opositors polítics a la presó, i va autoritzar als tribunals militars que
condemnessin a mort incomptables republicans. Els que eren detinguts
indefinidament anaven a les presons provincials per ser sentenciats en tribunals
de guerra. Les presons estaven totalment plenes. A la presó Model de Barcelona,
l’any 1939, hi havia fins a 13.000 presoners. El nou govern va iniciar una intensa
campanya de persecucions arreu d’Espanya. Acusacions personals no
fomentades de crims de guerra sovint conduïen a un home a ser condemnat a
mort. L’activitat política o sindical es considerava un acte de rebel·liñ militar,
destinada ser jutjada al tribunal militar. La policia secreta era tal vegada l’arma
més eficaç de govern (en especial durant els primers anys del franquisme), i es
deia que posseïa dossiers de totes les persones conegudes o sospitoses de tenir
punts de vista subversius envers el règim. La xifra d’execucions per raons
polítiques es va elevar a nivells que suggerien la seva naturalesa sistemàtica.
Només a Madrid, entre 200 i 250 persones s’executaven diàriament; A Barcelona
la xifra era de 150; a Sevilla, de 80. Josep Benet, historiador català i expert en la
repressió franquista a Catalunya, ha descrit els seus efectes.97 «La repressió
franquista va ser increïblement efectiva durant la guerra civil i després
d’aquesta». Per tant, la principal preocupaciñ de la societat catalana era la
supervivència.98
Un dels pilars de la repressió franquista va ser la Llei de Responsabilitats
Polítiques signada i aprovada per Franco el febrer de 1939. Aquesta llei
possibilitava imputar una causa als desapareguts i als absents, però revocava
qualsevol dret de defensa. La llei també s’aplicava als morts, de manera que les
famílies esdevenien responsables. El Tribunal Nacional podia revocar l’acord
d’arxivar un expedient; l’expedient podia resoldre’s a la càmera. La llei creava
delictes, establia càstigs i sotmetia els acusats a un procés singular. Aquesta llei
es va mantenir vigent fins l’abril de 1945. Tanmateix, en una pràctica jurídica
molt peculiar, fins el 1966 les persones encara podien ser dutes davant dels
tribunals civils per respondre de «responsabilitats polítiques» definides com a
delictes99.