AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

L’any 1895, Arana va fundar el Partit Nacionalista Basc (PNB), que
esdevindria la principal força d’oposiciñ a Franco, i que a, en el moment
d’escriure, encara governa el País Basc. El PNB tenia una orientaciñ de classe
mitjana, sotmesa a propostes polítiques moderades, i estava lligat a l’Església.
Tenia fortes connotacions racials, i era antifeixista, antimonàrquic i contra
revolucionari.140 Arana afirmava que les distincions de raça141, llengua,
història i religió constituïen la identitat nacional basca.142 L’euskera, la llengua
basca, no solament era una prova irrefutable de l’originalitat i la puresa de la
raça, sinó també una eficaç eina de protecció i defensa per tal de preservar la
puresa de la raça i aïllar la nació basca de les influències centralistes hispàniques,
tot garantint la preservació de les seves essències i tradicions.143 A més, la
doctrina d’Arana tenia un contingut religiñs, que es trobava encapsulat en el seu
lema: tot pel país i el país per Déu (Gustija Errikarentzako Ta Errija
Jaungoikuarentzako).144 José María de Areilza, un intel·lectual i polític
monàrquic, comentava sobre l’excepcionalitat basca que «Mai no s’han
considerat espanyols, sempre afirmen que són únicament bascos».145
L’any 1931, la proclamaciñ d’intencions de l’estatut basc sota la República
s’assemblava en certs aspectes a la constituciñ de l’estatut català.146 L’estatut no
atorgava el mateix grau de sobirania al País Basc que el sistema foral, però era
un pas endavant en la devolució de poders a la perifèria, i sintetitzava els drets i
les lleis de l’autonomia basca. Per descomptat, la cultura, la llengua, els partits i
les organitzacions basques van ser reprimides durant la Guerra Civil, cosa que va
provocar l’apariciñ del terrorisme:
«El juliol de 1936, en esclatar la rebel·lió, els bascos van ser privats del
seu legítim estatut d’autonomia. Els demòcrates cristians del nacionalisme
basc van ser atacats per l’exèrcit rebel. Repeteixo una vegada més que les
execucions dutes a terme pels rebels a Euzkadi es van comptar per milers.
(...) Aquesta conducta incontrolada per part dels rebels va aixecar una forta
reacció entre la gent del País Basc, i es van produir actes de violència».147
Bilbao va caure en mans dels nacionals el juny de 1937. El govern basc
havia creat institucions socials que van permetre l’evacuaciñ de bascos al territori
català, que encara no estava en mans franquistes. La Generalitat va ajudar molts
nacionalistes bascos a escapar de la dominació franquista. José Antonio
Aguirre148 va viatjar a Barcelona el 1937. Es va establir un govern basc a
Catalunya, reflex de la tradició de solidaritat entre catalans i bascos.149 No
obstant, l’ocupaciñ de Barcelona per part dels nacionals, el 1939, va fer
necessària la fugida generalitzada al sud de França.