AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Recommendations

Info

La reacció de la societat catalana al franquisme mereix un examen minuciós. En acabar la Guerra Civil, a Catalunya la societat estava devastada i enormement traumatitzada. Els empresaris, la burgesia catòlica i l’Església catalana compartien els records d’una terrible Guerra Civil. La victòria de Franco oferia per fi la restauraciñ d’un règim segur i estable que garantiria la seva seguretat física i el seu futur econòmic. Molts components de l’elit catalana es van tornar defensors declarats del franquisme.3 El fet que molts antics catalanistes recolzessin el franquisme va suposar un cop dur per als que intentaven organitzar l’oposiciñ catalana en el període immediat a l’acabament de la guerra; va soscavar la seva força, va crear confusió i inseguretat, i va reduir substancialment l’espai de maniobra, en un moment en què molts dels seus dirigents eren perseguits pel règim. No obstant, un nombre de catalans va aconseguir formar una oposició als franquistes. Els republicans catalans més moderats van romandre a Espanya després de la Guerra Civil; la seva manca de radicalisme els va permetre quedarse al país i actuar clandestinament. L’ús generalitzat d’àlies dificultava identificar o controlar les seves activitats. Un dels principals mitjans d’expressiñ era la premsa clandestina. Els que s’hi involucraven tenien diferents motivacions: alguns actuaven esperonats per la por, d’altres ho feien per convicció i alguns (entre els quals hi havia mercenaris) per diners. Els catalanistes més radicals, mentrestant, van haver de marxar a l’exili per escapar a les persecucions. Com s’explicarà més endavant, la divisiñ en el si de l’oposiciñ catalanista entre els que es van quedar a Catalunya i els que es van exiliar va generar dificultats d’organitzaciñ addicionals, degut a la rivalitat entre els diversos centres de poder i d’un seguit de problemes de comunicaciñ, i no va contribuir a alleujar la manca de recursos essencials sense els quals no es podia construir una bona infraestructura.4
Els principals partits del nacionalisme català abans de la Guerra Civil eren la Lliga i Uniñ Democràtica de Catalunya (UDC), a la dreta de l’espectre polític, i Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a l’esquerra. Després de la Guerra Civil, moltes figures representatives del nacionalisme català, incloent molts membres de la Lliga, es van apropar al franquisme. La Guerra Civil va causar una profunda esquerda en la societat catalana, com era inevitable donada la intensitat del conflicte de classes. Una part va recolzar el franquisme per esgotament, o perquè en el nou règim percebien un mitjà per assegurar l’estabilitat. Francesc Cambñ era crític amb els franquistes però els va recolzar per raons relatives a l’estabilitat econòmica que aquests prometien. Cambñ va romandre a l’exili de 1936 fins a la seva mort l’any 1947, exceptuant una visita molt breu a Madrid el 1940. En aquell moment, sembla que l’orientaciñ clarament feixista del règim encara no era evident. De fet, una gran part de la burgesia catalana va cercar un espai en el nou poder franquista, ja que percebien en el franquisme una oportunitat per acabar amb un govern republicà de Catalunya que els havia exposat a la revolució proletària. La decisió va comprometre amb força els membres de la Lliga, i va representar un moment crucial en la seva història. Cambó, va arribar a lamentar la decisió quan les polítiques repressives de Franco es van fer evidents.5 De fet, la Lliga per se havia deixat d’existir al 1936, malgrat que Cambñ va intentar reconstruir-la a partir de 1945.6 La simpatia de la Lliga per Franco resultava imperdonable per a gran part de les bases catalanistes i explica per què va perdre la seva legitimitat a ulls de molts nacionalistes catalans.7 Malgrat la promesa franquista d’estabilitat política, el suport català al règim no va ser de cap manera tan incondicional o automàtic; al capdavall, el franquisme era ideològicament incompatible amb el nacionalisme català. Les paraules de Francesc Cambñ al 1943 capten part de l’ambivalència que sentien molts catalans en aquell període. L’error va resultar crucial per determinar el fracàs de la Lliga per seguir existint sota el règim de Franco: «Repudio el règim i desitjo veure com es transforma... però el més important és el manteniment de l’ordre intern i la prevenciñ de l’esclat d’una nova Guerra Civil, i ara mateix l’única persona que pot garantir això és Franco».8 Únicament alguns membres de la Lliga van romandre en actiu, i van continuar publicant una versió clandestina del diari Veu de Catalunya. L’altre partit important de dretes anterior a la Guerra Civil era Uniñ Democràtica de Catalunya (UDC), fundada el 7 de novembre de 1931 com a partit demòcrata, catòlic i catalanista. En acabar la Guerra Civil, la major part dels seus líders es van exiliar. La Llei de Responsabilitats Polítiques de Franco va prohibir el partit, el va fragmentar i va perseguir els seus dirigents. Miquel Coll i Alentorn9 i Maurici Serrahima10 el van reorganitzar clandestinament el 1940. Els que es van quedar a Espanya el van començar a reorganitzar el 1941.11 Un membre d’UDC va crear una organitzaciñ diferent anomenada Joventut Catalana Democràtica (JDC), que va produir una gran quantitat de propaganda catalanista a les impremtes clandestines i va tenir com a publicació capdavantera Els quaderns de Sant Jordi.12
Page 1 and 2: AGRAÏMENTS C om qualsevol altra in
Page 3 and 4: Alguns lectors trobaran discutible
Page 5 and 6: Una segona conclusió és que els c
Page 7 and 8: Tot i que molts refugiats van sorti
Page 9 and 10: L’exili català plantejava unes d
Page 11 and 12: El llibre es basa també en una sè
Page 13 and 14: Paral·lelament a la Restauració d
Page 15 and 16: El començament del segle XX va est
Page 17 and 18: La presa de poder per part dels bol
Page 19 and 20: Durant la dictadura, les classes mi
Page 21 and 22: Els catalans van acollir positivame
Page 23 and 24: La Llei de Contractes de Conreu, ap
Page 25 and 26: La Guerra Civil espanyola de 1936-1
Page 27 and 28: De 1938 a 1939, els catalans van ce
Page 29 and 30: L’aparell repressiu94 franquista
Page 31 and 32: L’establiment de l’oposició an
Page 33 and 34: Altres grups van contribuir a l’o
Page 35 and 36: L’any 1895, Arana va fundar el Pa
Page 37: Introducció Després d’imposar-s
Page 41 and 42: Va ser un èxode ràpid. Una gran q
Page 43 and 44: «El Front Nacional de Catalunya es
Page 45 and 46: L’oposiciñ catalanista, malgrat
Page 47 and 48: La principal forma de col·laboraci
Page 49 and 50: Mussolini parlava d’un lligam com
Page 51 and 52: Aquest capítol explica l’èxode
Page 53 and 54: La majoria de catalans residents a
Page 55 and 56: «Juntament amb les funcions d’aj
Page 57 and 58: La política del CNC es basava en l
Page 59 and 60: En general, el període 1940-1942 v
Page 61 and 62: Les relacions exteriors catalanes A
Page 63 and 64: El CNB també s’ocupava de l’as
Page 65 and 66: A més, l’any 1940, els catalans
Page 67 and 68: «En la nostra política, en els no
Page 69 and 70: Sota l’allargada i amenaçadora o
Page 71 and 72: L’oposició catalanista a Amèric
Page 73 and 74: Xile va respondre positivament a le
Page 75 and 76: «Volem preguntar-vos urgentment so
Page 77 and 78: A Amèrica Llatina, com a tot arreu
Page 79 and 80: L’arribada de Miquel Santalñ a M
Page 81 and 82: El 8 de novembre de 1942, els aliat
Page 83 and 84: Santaló no va aconseguir reorganit
Page 85 and 86: El poder de Pi i Sunyer va quedar e
Page 87 and 88: Es va produir un clara divisió en
Page 89 and 90:
Els primers documents que detallave
Page 91 and 92:
CAPÍTOL SISÈ L’OPOSICIÓ CATALA
Page 93 and 94:
Entre agost de 1944 i setembre del
Page 95 and 96:
La primera conferència internacion
Page 97 and 98:
Cap de les peticions antifranquiste
Page 99 and 100:
Diversos grups catalans es van dese
Page 101 and 102:
La reorganitzaciñ d’ERC a Franç
Page 103 and 104:
Els sindicats anteriors a la guerra
Page 105 and 106:
Els grups catalans van demostrar se
Page 107 and 108:
Els acords de Galeuzka de l’any 1
Page 109 and 110:
CAPITOL SETÈ L’OPOSICIÓ CATALAN
Page 111 and 112:
Les Nacions Unides van condemnar el
Page 113 and 114:
La Nota Tripartita reiterava el pri
Page 115 and 116:
L’any 1947 va significar, entre a
Page 117 and 118:
Pi i Sunyer va dimitir en considera
Page 119 and 120:
Potser la característica política
Page 121 and 122:
Finalment, el CNDC es va ampliar el
Page 123 and 124:
També calia mantenir les relacions
Page 125 and 126:
Entre 1947 i 1951, el nacionalisme
Page 127 and 128:
Malgrat que hi ha una plètora d’
Page 129 and 130:
Malgrat aquests assoliments, hi hav
Page 131 and 132:
Entre les raons externes del fracà
Page 133 and 134:
La qüestió de què es podria have
Page 135 and 136:
d’Estats Units ment Nova York Am
Page 137 and 138:
CNC: Consell Nacional de Catalunya
Page 139 and 140:
4 de setembre - Declaració espanyo
Page 141 and 142:
27 de novembre - Decret del preside
Page 143 and 144:
FONTS PRIMÀRIES FONTS NO PUBLICADE
Page 145 and 146:
M) Archives Nationales de France- B
Page 147 and 148:
Pi i Sunyer, Carles, Catalunya sota
Page 149 and 150:
Bricall, Josep Maria, La Generalita
Page 151 and 152:
Jiménez de Aberasturi Corta, Juan
Page 153 and 154:
Richards, Michael, A time of silenc
Page 155 and 156:
Pliego Moreno, Iván, Optimism betr
Page 157:
Ainaud de Lasarte, Josep Maria - hi
show all

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?