20.04.2013 Views

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

Els sindicats anteriors a la guerra van seguir una estratègia diferent.<br />

L’anarcosindicalista Confe<strong>de</strong>raciñ Nacional <strong>de</strong>l Treball (CNT) i la socialista<br />

Unió General <strong>de</strong> Treballadors (UGT) van intentar reorganitzar xarxes<br />

clan<strong>de</strong>stines, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>ls sindicats oficials. A més <strong>de</strong> pintar eslògans i<br />

distribuir material sindicalista, aquests grups estaven principalment involucrats<br />

en activitats <strong>de</strong> reclutament. Això facilitava la infiltració <strong>de</strong> la policia, i, en el<br />

conjunt d’Espanya, disset comitès executius nacionals <strong>de</strong> la CNT van caure entre<br />

1940 i 1947. A Catalunya, els sindicats anteriors a la guerra es van <strong>de</strong>bilitar<br />

malgrat l’existència <strong>de</strong> militants entregats i actius.55 L’UGT i la CNT no eren<br />

organitzacions catalanes. Eren organitzacions espanyoles que tenien alguns<br />

afiliats a Catalunya. En general, els sindicats no compartien els objectius <strong>de</strong>l<br />

moviment catalanista, i van resultar enormement <strong>de</strong>bilitats per la repressió<br />

franquista. Els catalanistes tenien poc contacte amb els socialistes, i per tant poc<br />

contacte amb l’UGT. Eren més pròxims a la CNT, el sindicat anarquista, donat<br />

que l’anarquisme tenia molta força a Catalunya. No obstant, molts catalans<br />

havien estat víctimes <strong>de</strong> la Fe<strong>de</strong>ració Anarquista Ibèrica (FAI) durant la Guerra<br />

Civil, i com en el cas <strong>de</strong> l’UGT, el programa <strong>de</strong> la CNT no era <strong>de</strong> naturalesa<br />

catalanista.<br />

Molts republicans es van refugiar a les muntanyes en compte <strong>de</strong> rendir-se.<br />

Aquests fugitius representaven un ventall <strong>de</strong> grups republicans i van formar una<br />

oposició <strong>de</strong> guerrilles. La seva lluita era principalment <strong>de</strong>fensiva. El primer<br />

objectiu era la supervivència. Era una manera d’evitar la mort o<br />

l’empresonament. Va haver-hi alguns actes <strong>de</strong> sabotatge. Els guerrillers es<br />

consi<strong>de</strong>raven l’avantguarda d’un hipotètic exèrcit invasor, però a la llarga<br />

estaven <strong>de</strong>stinats al fracàs, i, a finals <strong>de</strong>ls anys quaranta, aquests guerrillers<br />

s’havien vist reduïts a robar per sobreviure.56<br />

A l’extrem esquerre <strong>de</strong> l’espectre polític, els comunistes catalans <strong>de</strong>l Partit<br />

Socialista Unificat <strong>de</strong> Catalunya (PSUC) seguien les instruccions <strong>de</strong> Moscou i<br />

van ser severament perseguits per les forces <strong>de</strong> seguretat franquistes. Els<br />

comunistes espanyols que van intervenir en la resistència francesa van envair la<br />

Vall d’Aran l’octubre <strong>de</strong> 1944. De fet, la majoria d’implicats eren comunistes, tot<br />

i que la direcció amb base a Moscou <strong>de</strong>l PCE va intentar <strong>de</strong>sesperadament evitar<br />

la temptativa d’invasiñ.57 Va ser un intent seriós <strong>de</strong> dur a terme una acció militar<br />

per part <strong>de</strong>ls exiliats, que va acabar en fracàs. Els catalanistes no van ser un<br />

element significatiu <strong>de</strong> la invasió. La resistència armada va continuar fins el<br />

1947. En general, els comunistes no estaven d’acord amb els objectius<br />

nacionalistes <strong>de</strong>ls catalans.58<br />

Un altre grup catalanista era el Bloc Escolar Nacionalista (BEN), que es<br />

centrava principalment en la recuperació <strong>de</strong> la cultura i la llengua catalanes. El<br />

BEN es va formar clan<strong>de</strong>stinament sota la direcció <strong>de</strong> Joan Grasses. El grup<br />

incloïa un gran nombre d’estudiants catalans. El BEN publicava Redreçament,<br />

Redreçament Sèrie Blava, Randa i La Boatella,59 i era un exemple <strong>de</strong> grup<br />

català in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt amb un impacte mo<strong>de</strong>st <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> les seves activitats<br />

editorials.

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!