AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Els sindicats anteriors a la guerra van seguir una estratègia diferent.
L’anarcosindicalista Confederaciñ Nacional del Treball (CNT) i la socialista
Unió General de Treballadors (UGT) van intentar reorganitzar xarxes
clandestines, independents dels sindicats oficials. A més de pintar eslògans i
distribuir material sindicalista, aquests grups estaven principalment involucrats
en activitats de reclutament. Això facilitava la infiltració de la policia, i, en el
conjunt d’Espanya, disset comitès executius nacionals de la CNT van caure entre
1940 i 1947. A Catalunya, els sindicats anteriors a la guerra es van debilitar
malgrat l’existència de militants entregats i actius.55 L’UGT i la CNT no eren
organitzacions catalanes. Eren organitzacions espanyoles que tenien alguns
afiliats a Catalunya. En general, els sindicats no compartien els objectius del
moviment catalanista, i van resultar enormement debilitats per la repressió
franquista. Els catalanistes tenien poc contacte amb els socialistes, i per tant poc
contacte amb l’UGT. Eren més pròxims a la CNT, el sindicat anarquista, donat
que l’anarquisme tenia molta força a Catalunya. No obstant, molts catalans
havien estat víctimes de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) durant la Guerra
Civil, i com en el cas de l’UGT, el programa de la CNT no era de naturalesa
catalanista.
Molts republicans es van refugiar a les muntanyes en compte de rendir-se.
Aquests fugitius representaven un ventall de grups republicans i van formar una
oposició de guerrilles. La seva lluita era principalment defensiva. El primer
objectiu era la supervivència. Era una manera d’evitar la mort o
l’empresonament. Va haver-hi alguns actes de sabotatge. Els guerrillers es
consideraven l’avantguarda d’un hipotètic exèrcit invasor, però a la llarga
estaven destinats al fracàs, i, a finals dels anys quaranta, aquests guerrillers
s’havien vist reduïts a robar per sobreviure.56
A l’extrem esquerre de l’espectre polític, els comunistes catalans del Partit
Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) seguien les instruccions de Moscou i
van ser severament perseguits per les forces de seguretat franquistes. Els
comunistes espanyols que van intervenir en la resistència francesa van envair la
Vall d’Aran l’octubre de 1944. De fet, la majoria d’implicats eren comunistes, tot
i que la direcció amb base a Moscou del PCE va intentar desesperadament evitar
la temptativa d’invasiñ.57 Va ser un intent seriós de dur a terme una acció militar
per part dels exiliats, que va acabar en fracàs. Els catalanistes no van ser un
element significatiu de la invasió. La resistència armada va continuar fins el
1947. En general, els comunistes no estaven d’acord amb els objectius
nacionalistes dels catalans.58
Un altre grup catalanista era el Bloc Escolar Nacionalista (BEN), que es
centrava principalment en la recuperació de la cultura i la llengua catalanes. El
BEN es va formar clandestinament sota la direcció de Joan Grasses. El grup
incloïa un gran nombre d’estudiants catalans. El BEN publicava Redreçament,
Redreçament Sèrie Blava, Randa i La Boatella,59 i era un exemple de grup
català independent amb un impacte modest derivat de les seves activitats
editorials.