AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Els sindicats anteriors a la guerra van seguir una estratègia diferent.<br />
L’anarcosindicalista Confe<strong>de</strong>raciñ Nacional <strong>de</strong>l Treball (CNT) i la socialista<br />
Unió General <strong>de</strong> Treballadors (UGT) van intentar reorganitzar xarxes<br />
clan<strong>de</strong>stines, in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts <strong>de</strong>ls sindicats oficials. A més <strong>de</strong> pintar eslògans i<br />
distribuir material sindicalista, aquests grups estaven principalment involucrats<br />
en activitats <strong>de</strong> reclutament. Això facilitava la infiltració <strong>de</strong> la policia, i, en el<br />
conjunt d’Espanya, disset comitès executius nacionals <strong>de</strong> la CNT van caure entre<br />
1940 i 1947. A Catalunya, els sindicats anteriors a la guerra es van <strong>de</strong>bilitar<br />
malgrat l’existència <strong>de</strong> militants entregats i actius.55 L’UGT i la CNT no eren<br />
organitzacions catalanes. Eren organitzacions espanyoles que tenien alguns<br />
afiliats a Catalunya. En general, els sindicats no compartien els objectius <strong>de</strong>l<br />
moviment catalanista, i van resultar enormement <strong>de</strong>bilitats per la repressió<br />
franquista. Els catalanistes tenien poc contacte amb els socialistes, i per tant poc<br />
contacte amb l’UGT. Eren més pròxims a la CNT, el sindicat anarquista, donat<br />
que l’anarquisme tenia molta força a Catalunya. No obstant, molts catalans<br />
havien estat víctimes <strong>de</strong> la Fe<strong>de</strong>ració Anarquista Ibèrica (FAI) durant la Guerra<br />
Civil, i com en el cas <strong>de</strong> l’UGT, el programa <strong>de</strong> la CNT no era <strong>de</strong> naturalesa<br />
catalanista.<br />
Molts republicans es van refugiar a les muntanyes en compte <strong>de</strong> rendir-se.<br />
Aquests fugitius representaven un ventall <strong>de</strong> grups republicans i van formar una<br />
oposició <strong>de</strong> guerrilles. La seva lluita era principalment <strong>de</strong>fensiva. El primer<br />
objectiu era la supervivència. Era una manera d’evitar la mort o<br />
l’empresonament. Va haver-hi alguns actes <strong>de</strong> sabotatge. Els guerrillers es<br />
consi<strong>de</strong>raven l’avantguarda d’un hipotètic exèrcit invasor, però a la llarga<br />
estaven <strong>de</strong>stinats al fracàs, i, a finals <strong>de</strong>ls anys quaranta, aquests guerrillers<br />
s’havien vist reduïts a robar per sobreviure.56<br />
A l’extrem esquerre <strong>de</strong> l’espectre polític, els comunistes catalans <strong>de</strong>l Partit<br />
Socialista Unificat <strong>de</strong> Catalunya (PSUC) seguien les instruccions <strong>de</strong> Moscou i<br />
van ser severament perseguits per les forces <strong>de</strong> seguretat franquistes. Els<br />
comunistes espanyols que van intervenir en la resistència francesa van envair la<br />
Vall d’Aran l’octubre <strong>de</strong> 1944. De fet, la majoria d’implicats eren comunistes, tot<br />
i que la direcció amb base a Moscou <strong>de</strong>l PCE va intentar <strong>de</strong>sesperadament evitar<br />
la temptativa d’invasiñ.57 Va ser un intent seriós <strong>de</strong> dur a terme una acció militar<br />
per part <strong>de</strong>ls exiliats, que va acabar en fracàs. Els catalanistes no van ser un<br />
element significatiu <strong>de</strong> la invasió. La resistència armada va continuar fins el<br />
1947. En general, els comunistes no estaven d’acord amb els objectius<br />
nacionalistes <strong>de</strong>ls catalans.58<br />
Un altre grup catalanista era el Bloc Escolar Nacionalista (BEN), que es<br />
centrava principalment en la recuperació <strong>de</strong> la cultura i la llengua catalanes. El<br />
BEN es va formar clan<strong>de</strong>stinament sota la direcció <strong>de</strong> Joan Grasses. El grup<br />
incloïa un gran nombre d’estudiants catalans. El BEN publicava Redreçament,<br />
Redreçament Sèrie Blava, Randa i La Boatella,59 i era un exemple <strong>de</strong> grup<br />
català in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt amb un impacte mo<strong>de</strong>st <strong>de</strong>rivat <strong>de</strong> les seves activitats<br />
editorials.