AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Altres grups catalanistes es van començar a reorganitzar lentament el 1944,
incloent Estat Català (EC), que va recuperar la seva autonomia sota la direcció de
Vicenç Borrell. EC defensava un programa de nacionalisme liberal i
democràtic,35 però fins a cert punt, com a partit d’esquerres, va quedar debilitat
per la competència amb el FNC. També va haver d’afrontar divisions entre els
membres exiliats i els que s’havien quedat a Catalunya. EC era un grup
catalanista i independentista d’esquerres que cercava la creaciñ d’un estat català
independent i federal. Les principals publicacions relacionades amb el grup van
ser Circular, Diari de Catalunya, Catalunya, EC, Amogàvers i Butlletí del Partit
d’Estat Català.36 Les Joventuts d’Estat Català (JEC), que treballaven
conjuntament amb Estat Català des de 1942, feien circular publicacions
clandestines i publicaven el Butlletí de les Joventuts d’Estat Català i Torxa.37
Les JEC era un grup juvenil que recolzava EC, i el 1943 es van integrar en el
partit.38 En comptes de cooperar, EC i el FNC competien per un espai similar en
l’espectre polític. Poc a poc, el 1944 els militants d’Estat Català es van anar
incorporant al FNC. Quan Vicenç Borrell, secretari general d’EC, va arribar a
Barcelona l’any 1944, va ser inclòs en el consell executiu del FNC. La força
d’EC va minvar per les divisions entre els membres radicats a França i els que
estaven a Catalunya, i pel fet de compartir el mateix espai polític que el FNC.
ERC es va reorganitzar l’octubre de 1944 sota la direcciñ de Josep
Tarradellas, que en va esdevenir secretari general, amb base a Montpeller.39
Acceptava la República de 1931 i els estatuts d’autonomia i el seu objectiu era
restablir les institucions catalanes.40 Un document trobat a Poblet resumeix els
fonaments polítics d’ERC:
Els membres d’ERC es declaren defensors de la legalitat constitucional
republicana del 9 de desembre de 1931, l’Estatut de Catalunya del 15 de
setembre de 1932, l’Estatut de Catalunya i l’Estatut basc del 6 d’octubre de
1936.41
Alguns membres d’ERC es van integrar al FNC el 1942 però van tornar a
ERC el 1945 i el 1946. Tots dos grups aspiraven a ocupar el centre del
nacionalisme català. ERC va ser el més perseguit dels grups polítics catalanistes.
Es va començar a reorganitzar a Barcelona el 1943, tot mantenint un contacte
molt estret amb el CNC de Londres. La situació, però, va canviar radicalment
amb l’alliberament de França, i l’arribada clandestina a Barcelona de Pere Puig,
delegat d’ERC, i del secretari general del partit, Josep Tarradellas, que va separar
ERC del FNC el 1942.42 A l’exili (principalment a França), ERC va aconseguir
mantenir-se després del Congrés de Tolosa, però a Catalunya, Pere Puig, el
secretari general, va tenir problemes per mantenir el partit en actiu per la
repressiñ i les divisions ideològiques entre els seus membres. L’any 1947, ERC
va quedar virtualment moribunda.43