AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

«En la nostra política, en els nostres actes, mai no oblidàvem ni érem
indiferents als catalans a França. Eren els nostres amics i sabíem que entre
ells hi havia representants de les nostres institucions. No obstant, també
érem conscients que, mentre França estigués ocupada pels nazis, el nostre
paper era lluitar per les aspiracions catalanes».110
Això no era tot, i encara ocultava una competència subjacent arreu de l’exili
sobre com s’havia de compartir el poder. El CNC de Londres havia substituït
nominalment el FNC de París. Va ser un pas necessari, però va crear problemes
interns entre els exiliats catalans que van limitar greument l’efectivitat del CNC.
D’altra banda, la personalitat dels dirigents catalans dificultava la cooperaciñ. La
primacia del CNC per damunt d’altres nuclis de poder catalanistes no sempre va
ser acceptada. En el següent capítol s’explica com els catalans a França van
organitzar una estratègia per arrabassar el poder al CNC, cosa que va precipitar
una crisi el 1942.
Les comunicacions entre els catalans del Regne Unit i els que seguien a
Catalunya també eren millorables. Una de les poques maneres d’encarar el
problema era mitjançant el desplegament d’agents secrets, com Jaume Ribas.111
Ribas treballava per als serveis secrets britànics i filtrava informaciñ a l’oposiciñ
catalanista sobre el curs dels esdeveniments a Espanya. En general, la
comunicació entre els exiliats i els que continuaven a Espanya va seguir sent
extremadament pobra. Pi i Sunyer explicava les dificultats provocades per la
divisió dels catalans entre els que estaven a l’exili i els que no:
«Catalunya està dividida en dos trossos: la Catalunya sotmesa a la cruel
repressiñ i la de la persecuciñ contra el seu propi esperit, la de l’exili,
llençada a una aventura de futur incert. (...) Tanmateix, en totes dues el
sentiment catalanista es fa més fort i la voluntat dels homes que volen
recuperar Catalunya es fa més gran».112
Finalment, també cal considerar les relacions entre l’exili al Regne Unit i les
comunitats catalanes a Amèrica. En teoria, el CNC representava la veu de les
comunitats catalanes a Amèrica. La comunicació entre els catalans radicats al
Regne Unit i a Amèrica també es tractarà en el capítol següent.
CAPÍTOL QUART