AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

«Ara més que mai, és important que hi hagi representació catalana a
Londres i als Estats Units. (...) Les comunitats catalanes d’Amèrica recolzen
el Consell Nacional Català. (...) El govern basc està disposat a col·laborar
amb nosaltres. (...) Totes les comunitats d’Amèrica han d’actuar en
coordinació amb el Consell de Londres».20
Immediatament després de la constitució del nou Consell, els seu membres
van cercar l’aprovació de la comunitat catalana de Mèxic, i li van demanar que
informés a les altres comunitats americanes.
Pi i Sunyer va tornar a ser una figura prominent en el nou Consell de 1944,
malgrat que després va ser desbancat per l’ala més radical de catalanistes del
Regne Unit. A Pi i Sunyer li va costar decidir quin camí havia de seguir. Les
seves simpaties naturals tendien al federalisme, la idea de la unitat nacional, la
cultura nacional i el republicanisme; però d’altra banda apreciava els socialistes
catalans. Malgrat tot, també havia perdut un recolzament considerable des de
1940, i ara s’enfrontava, com ho feien els seus col·legues, a totes les
impossibilitats i imprevistos d’actuar des de França: els problemes de
comunicació i la pobresa de recursos. Era clar que les circumstàncies s’havien
conjurat en contra d’un camí moderat. Josep Tarradellas, el cap d’ERC a l’exili,
resumia la ideologia de Pi i Sunyer el 1944:
«Carles Pi i Sunyer cercava per a Catalunya la unitat catalana i
l’estructuraciñ d’una organització de caràcter nacional. En segon lloc,
esperava millorar les relacions amb els nacionalistes bascos i gallecs. En
tercer lloc, els catalans haurien de tenir una actitud comuna envers les Corts
republicanes de Mèxic».21
La defensa de Pi i Sunyer del dret d’autodeterminaciñ i l’estructura
d’Espanya com a confederaciñ d’estats lliures igualitaris no encaixava amb la
postura d’ERC a Mèxic. L’any 1944, Pi i Sunyer escrivia a Trueta, el metge del
CNC: «Hem refusat la constituciñ d’un estatut, i reclamem l’autodeterminació.
Mantenim la nostra proposta de ampliar el Consell d’Amèrica».22
Pi i Sunyer23 volia mantenir el centre del poder català a Londres, però la
seva línia política va ser desafiada per Batista i Roca i Trueta24, que tenien
projectes més radicals, purament nacionalistes i anticomunistes. La política del
nou Consell reflectia més aviat les ambicions d’aquests darrers.25