AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Es va produir un clara divisió en el si del nacionalisme català entre els
seguidors de la política de Pi i Sunyer i els que recolzaven la política d’ERC. El
domini de Pi i Sunyer i el Consell Nacional de Catalunya (CNC) va acabar el
1942, quan els nuclis d’ERC es van començar a reorganitzar. Santalñ va
desaparèixer de l’esfera política després de fracassar en l’intent de reconstituir el
Consell a Mèxic. En canvi, Josep Irla va continuar com a president de facto de la
Generalitat de Catalunya fins el 1954. Pi i Sunyer, que era àmpliament respectat
pels catalans a l’exili, va formar part del govern català a l’exili fins el 1947.
Tarradellas va ser president de la Generalitat, amb una legalitat discutible, de
1954 en endavant.36
En conjunt, de 1942-1944 en endavant, la força capdavantera del
catalanisme va ser el Front Nacional de Catalunya (FNC) a França i a Espanya.
El consell nacional executiu del Front Nacional estava format per Joan
Cornudella (president), Manuel Cruells (secretari d’organitzaciñ i propaganda),
Jaume Martínez (secretari militar), i Lluís Serres, Ramon Arrufat, Domènec
Ramon i Pere Narbona com a portaveus.37 Molts militants es van unir al FNC
des d’Estat Català. Nosaltres Sols!38 es va integrar en el FNC, tot i que el seu
sector paramilitar va conservar un grau d’autonomia. La majoria de militants
d’ERC, dispersats i desconnectats, també es van unir al FNC. El FNC va
esdevenir el punt focal de la militància catalanista dintre d’Espanya. La
influència del FNC també va arribar al moviment anarcosindicalista. Un sector
important de la Confederació Nacional del Treball (CNT) (el sindicat
anarcosindicalista), va col·laborar amb el FNC de 1942 en endavant. El FNC
també va reeixir en incloure els membres d’Acciñ Catalana Republicana
(ACR),39 tot demostrant una considerable capacitat d’integraciñ, doncs havia
assolit la filiació de forces tan diverses com els anarcosindicalistes, els
catalanistes centristes moderats, els nacionalistes republicans i els
independentistes. Malgrat estar controlat per radicals favorables a la
independència, el FNC va esdevenir l’organitzaciñ de tots els demòcrates
catalans.
El setembre de 1943, els dirigents del FNC van demanar a Pi i Sunyer que
redactés un document per cridar a la unitat i la constància entre els catalans. El
manifest de Pi i Sunyer es va titular Primeres paraules, i es va distribuir
clandestinament arreu de Catalunya. Com a bona base de propaganda de la causa
catalana, va contribuir a la consolidació i l’augment de popularitat del FNC. Uns
pocs milers de còpies de Primeres paraules es van distribuir arreu de Catalunya,
tot un assoliment si tenim el compte que el franquisme reprimia i perseguia
severament la propaganda antifranquista.
El document Primeres paraules mostrava clarament fins a quin punt el FNC,
i els catalans en general, recolzaven la causa aliada. Pi i Sunyer afirmava a
Londres el setembre de 1943: