AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Alguns lectors trobaran discutible l’exclusiñ per part de l’autora del Partit
Socialista Unificat de Catalunya per «no catalanista», un punt de vista
comprensible si es tenen en compte les lleialtats internacionals del PSUC, però
més difícil de sostenir en vista de les dificultats a les quals es va enfrontar Joan
Comorera en ser acusat per Moscou de catalanista. Altres tampoc estaran d’acord
amb la suposició principal de la autora que la desunió interna va ser la causa
fonamental del fracàs polític de tots els components de l’exili republicà, fossin
bascos, catalans o espanyols. Un examen de la continuïtat de les polítiques no
intervencionistes seguides per les potències occidentals al llarg de la Guerra Civil
espanyola i durant la Guerra Freda suggereix altres raons contextuals d’aquest
fracàs.
Durant la Segona Guerra Mundial, els aliats occidentals disposaven de poca
o nul·la energia per consumir en la situació a Espanya, ocupats com ho estaven
amb els seus propis esforços bèl·lics i amb la qüestió específica de garantir la
neutralitat de Franco. Més tard, la Guerra Freda va imposar una dinàmica
internacional de «contenciñ». D’aquesta manera, hi ha raons adequades que
suggereixen que el fracàs polític del catalanisme, així com el de la globalitat de
l’exili republicà espanyol, té més a veure amb la relaciñ de forces externes que
amb les disputes internes. En aquest aspecte, un bon complement a aquest llibre
és l’obra clàssica de Francesc Vilanova i Vila-Abadal, Als dos costats de la
frontera, relacions polítiques entre exili i interior a la postguerra, 1939-1948
(Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001). No obstant, Casilda
Güell ofereix una descripciñ útil, des del cor de les diverses bases de l’exili
polític català a Anglaterra, Franca, Estats Units, Mèxic, Argentina i Cuba.
INTRODUCCIÓ
PAUL PRESTON