AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Al juny van tenir lloc les eleccions a les Corts constituents. L’establiment
d’un estat republicà a Espanya representava l’assoliment dels ideals liberals i
democràtics. L’adveniment de la república va fer que el poder polític passés de
l’oligarquia a l’esquerra moderada. El president del govern republicà provisional
va ser Niceto Alcalá Zamora.48 La Constituciñ de 1931 proclamada per l’estat
espanyol no reconeixia cap religió oficial, anunciava el final del finançament al
clero, i establia l’educaciñ laica. La Constituciñ de 1931 també va reconèixer els
drets de les dones i va legalitzar el divorci.49 Tanmateix, la Segona República es
va enfrontar al descontentament polític durant tota la seva durada. Mentre
intentaven posar en pràctica reformes polítiques i econòmiques radicals, els
republicans provaven de moderar entre l’ímpetu revolucionari de les
organitzacions d’esquerres i la pressiñ de la dreta. En la primer legislatura, el
govern republicà va implementar reformes econòmiques i socials. La segona
legislatura, en canvi, va veure com les reformes anteriors es desmantellaven. La
República va fracassar perquè no va dur a terme les reformes desitjades ni
tampoc va satisfer les esperances un tant utòpiques dels seus partidaris més
fervents. La República va coincidir amb un període de crisi econòmica
mundial.50
Entre 1931 i 1933, els socialistes de la coalició entre republicans i socialistes
van intentar introduir un programa de reformes a Espanya, en plena depressió
econòmica. Però aquestes mesures eren una amenaça per al delicat equilibri
social i econòmic d’Espanya. Els socialistes van ser el grup d’esquerres més
important durant els anys vint i trenta. L’UGT era el sindicat socialista. Malgrat
que tradicionalment fos un sindicat de treballadors urbans i qualificats, a
principis dels anys trenta va acollir una quantitat ingent de treballadors rurals que
es van unir a la secció de treballadors agrícoles, la Federació Nacional de
Treballadors de la Terra.
Com a primer ministre de 1931 a 1933, arquitecte del Front Popular el 1935
i president de la República de 1936 a 1939, Manuel Azaña va quedar estretament
identificat amb la Segona República. Azaða volia modernitzar l’exèrcit i les
relacions entre l’Església i l’estat, i va introduir el racionalisme en la vida
parlamentària. Azaña va dur a terme la tasca de reconstruir la coalició entre
republicans i socialistes. A començaments de 1934, els esforços d’Azaða van
quedar reduïts als intents per facilitar el reagrupament de les forces d’esquerra
republicanes.51 Al llarg de 1935, Indalecio Prieto52, el líder socialista, va posar
la seva autoritat dintre del moviment socialista al servei d’Azaða, que va dimitir
de la presidència de la República el 27 de febrer de 1939, un dia després que
França i Gran Bretanya reconeguessin el govern de Franco.