AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

Els esdeveniments del nacionalisme català al Regne Unit en aquest període
es van centrar en la dissolució del reconstituït Consell de Londres. Pi i Sunyer va
arribar a París el 22 de maig de 1945. Després de reunir-se amb Tarradellas, Pi i
Sunyer va decidir dissoldre el Consell, en percebre que ara hi havia un projecte
clar per al restabliment de la Generalitat.50 Considerava que la tasca s’havia
acomplert, donat que el Consell era el substitut provisional de les institucions
legítimes.51 Quan Pi i Sunyer va veure que Tarradellas restabliria la Generalitat,
va decidir deixar pas i dissoldre el Consell. La cohesió del nacionalisme català ja
no estava en les seves mans. Això no vol dir que no hi hagués una competència
clara entre Pi i Sunyer i Tarradellas pel lideratge del catalanisme. Les seves
relacions van estar marcades per les males comunicacions, les lluites internes, la
nul·la disposiciñ a comprometre’s amb les polítiques respectives i un cert grau de
voler quedar sempre per damunt de l’altre.52 Tot plegat va evitar una acció
comuna i Pi i Sunyer es va estimar més deixar pas en percebre que el Consell de
Londres tenia poc o cap futur.53
En acabar la guerra, Acció Catalana Republicana (ACR), el petit partit
liberal nacionalista de la República, pràcticament s’havia dissolt, en veure que
calia sacrificar les institucions republicanes en favor d’un govern provisional que
representés tots els sectors de la societat i fos capaç de donar una imatge de
legitimitat davant les Nacions Unides. ACR va donar ple suport a Josep Irla, i va
mantenir estrets contactes amb els monàrquics. Després de la Segona Guerra
Mundial, ACR, va abandonar el suport a la legalitat republicana i va optar per
l’autodeterminaciñ i la confederaciñ. Els seus dirigents esperaven formar un
govern de Catalunya bastat en l’Estatut. No obstant, aquests arguments no van
ser acceptats pels seus equivalents a Mèxic, i ACR va entrar en un període de
gran confusió.54 En línies generals, en aquest període ACR era un partit modest
que va tenir un impacte limitat degut a les divisions internes i a la manca
d’organitzaciñ.
Els sindicats, els socialistes i els comunistes de Catalunya també es van
reorganitzar durant aquest període, però no compartien els objectius catalanistes.
El 14 de gener de 1945, el Moviment Socialista de Catalunya, un altre partit
d’esquerres, es va reorganitzar a Tolosa. Hi eren representades totes les
tendències socialistes, malgrat que el socialisme català no fos un corrent polític
potent i els seus dirigents no comptessin amb un recolzament significatiu. Al
capdavall, el seu impacte va ser limitat: malgrat que defensaven un alt grau
d’autonomia per a Catalunya, mai van aconseguir unir-se als socialistes
espanyols.