AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

La figura més important entre els republicans espanyols després de la mort
de Manuel Azaña134 va ser Diego Martínez Barrio135, que va fugir a Mèxic el
1939. Formava part d’Uniñ Republicana, i va esdevenir president de la República
a l’exili, des d’on va intentar ressuscitar el procés republicà. Martínez Barrio va
intentar dur a terme un pacte amb els catalans. Es van fer diversos intents per
unir les forces republicanes i catalanes, però cap d’ells va donar fruit.
Els anarquistes també estaven dividits. Les antigues CNT, FAI i FJL es van
unir el 25 de febrer de 1939 en el Moviment Llibertari Espanyol, que va ser
ràpidament dispersat per les circumstàncies bèl·liques. La divisió era
extremadament complexa però en línies generals molts líders exiliats a França
van adoptar una posició purista, mentre que la majoria creia que la Guerra Civil
no s’havia acabat i que un gran front antifeixista era necessari.
L’aliança política més important del nacionalisme català al llarg del període
va ser amb els nacionalismes bascos, degut a la coincidència d’interessos i
reivindicacions. El basc era un territori petit i aïllat que havia patit poques
invasions al llarg de la seva història, un terreny fèrtil per establir les potencials
reivindicacions d’autonomia. El nacionalisme basc dels segles XIX i XX es
remuntava al sistema foral136, que atorgava una autonomia radical a les
administracions dels territoris bascos. Els fueros (privilegis), com s’anomenaven,
eren les constitucions basques originals, expressions de sobirania i dret al
autogovern de les quals havien gaudit fins el 1839.137 Un article de Poblet
defineix els fueros com:
«Lleis basques, fetes pels bascos per tal de servir l’ordre públic
col·lectiu. En conseqüència, els fueros eren també la facultat (...) de
governar-se ells mateixos, sense influència de cap poder estranger. Els
fueros sñn per tant l’expressiñ de la sobirania política perquè segons ells
cadascun dels estats ex bascos va ser organitzat lliurement en virtut dels
acords de les Juntes Generals i les Corts. D’altra banda, la seva sobirania
estava especialment garantida per l’ús d’un camí foral administrat per les
Juntes».138
Durant la Restauració de Cánovas, es van executar diversos concerts
econòmics a la regiñ basca. Eren lleis que confirmaven l’autonomia econòmica
del País Basc. El 26 de gener de 1865, Sabino Policarpo de Arana Goiri va néixer
al poble biscaí d’Abando. Arana va establir els pilars de la ideologia nacionalista
basca. Els nacionalistes bascos van patir una mena de crisi d’identitat amb
l’aboliciñ dels fueros l’any 1876. La llei que posava fi als fueros implicava la
plena incorporació dels territoris bascos a la unitat institucional de la monarquia
espanyola, i deixava la societat basca òrfena del seu principal referent
comunitari, simbòlic i secular: el règim foral. Arana va provar de replantejar les
reivindicacions basques, tot concebent una nova ideologia en l’època d’enormes
transformacions de la revolució industrial al País Basc.139