AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

En general, el període 1940-1942 va ser el més reeixit del CNC. No obstant,
fins i tot en aquest estadi, el CNC va haver d’afrontar una sèrie de problemes
clau. Les comunicacions eren difícils i els recursos extremadament escassos.58
D’altra banda, les lluites internes pel lideratge, les lluites entre els nuclis de
poder i l’estatus provisional de l’organitzaciñ feien molt problemàtica la seva
legitimitat.59 Els problemes de comunicació, que afectaven principalment les
comunicacions amb Amèrica, eren deguts a les llargues distàncies i a
l’organitzaciñ dels portaveus del CNC. En darrera instància, la resoluciñ
d’aquestes qüestions va resultar difícil. El problema es va millorar mitjançant
l’enviament de cartes, tot i que el procés era molt lent.60 Una altra qüestió
fonamental que afectava el CNC eren els problemes interns de direcció. Com que
molts dirigents catalanistes havien estat perseguits o es trobaven a l’exili, era
molt difícil atorgar legitimitat a figures substitutes que representessin el CNC a
altres països. Els líders catalans estaven escampats pel món i sovint aïllats els uns
dels altres. També hi havia diferències ideològiques, no solament entre els que
estaven a França i els del Regne Unit, sinó també entre els líders del CNC al
Regne Unit. La unitat del CNC es basava en la visiñ futura d’una Espanya
federal i democràtica. No obstant, aquests conceptes eren poc clars. Pi i Sunyer i
Batista i Roca no s’entenien i en darrera instància lluitaven per la direcciñ
catalanista en territori britànic. Batista i Roca reivindicava que ell portava més
temps al Regne Unit, mentre que Pi i Sunyer afirmava que ell era el delegat de
Companys i comptava amb un major suport popular. Batista i Roca era més
radical en la seva ideologia catalanista que Pi i Sunyer. I les diferències
ideològiques de tots dos van afectar a pitjor la cohesió del CNC, a Europa i a les
comunitats d’Amèrica. La credibilitat del CNC va esdevenir molt més fràgil.61
Apart de les lluites personals entre els catalans de França i els que s’havien
instal·lat al Regne Unit, cal remarcar que aquests catalans també van resultar
afectats per les circumstàncies històriques de França i el Regne Unit, que van
determinar la seva capacitat d’organitzaciñ. França, per exemple, va ser envaïda
pels alemanys, a diferència del Regne Unit.
El FNC treballava a França i a Catalunya. Era una plataforma d’esquerres
que va patir enormement per la repressió franquista. El FNC defensava
l’autodeterminaciñ de Catalunya i la creaciñ d’una confederaciñ d’estats.