AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

«Vam decidir crear el CNC. (...) Un cop establerta la nostra posició, les
comunitats van presentar la seva lleialtat al projecte. D’aleshores ençà, vam
treballar conjuntament amb les comunitats perquè compartíem la lleialtat
envers Catalunya. Poc a poc, l’organitzaciñ va adquirir una forma i identitat
pròpies. Tot seguint el consell dels catalans de les comunitats, el 14 de juny
de 1942 vaig fer un discurs al Casal Català de Londres, on confirmava
l’existència del CNC, i expressava la intenciñ de crear una organització que
representés la unitat catalana arreu del mñn, tot incloent l’activitat de les
comunitats i formant una organitzaciñ comuna. L’organització seria única en
la seva idea i el seu propòsit, amb una estructura descentralitzada, i un
objectiu funcional, actiu i eficient».19
La relació era per tant de mutu suport. Els portaveus del CNC a Amèrica
Llatina treballaven com a representants de l’organisme de Londres i intentaven
coordinar les accions a banda i banda de l’oceà.20 Algunes de les figures
principals del CNC a Amèrica Llatina van ser Josep Tomàs i Piera21, Salvador
Armendares, i més tard, Bosch i Gimpera.22 Carles Pi i Sunyer explicava com el
CNC comptava amb el suport de les comunitats:
«Vam crear el CNC comptant amb el suport de totes les comunitats
catalanes constituïdes a les repúbliques d’Amèrica Llatina. El CNC compta
per tant amb el suport dels catalans a l’exili però també amb el suport dels
catalans a Espanya que avui estan patint una terrible repressió».23
La de Mèxic era amb un cert marge la comunitat catalana més nombrosa
d’Amèrica Llatina, però hi havia una presència significativa a Xile, Argentina,
Cuba, Veneçuela i Colòmbia. Els governs amfitrions sovint acollien de bon grat
els catalans, tot seguint les directrius evidents dels Estats Units. Si bé Xile i
Argentina24 també comptaven amb nombroses comunitats de catalans, en
general les quotes d’immigraciñ solien ser fixes.25 L’emigraciñ estava
organitzada per la JARE i el SERE, que donaven diners per pagar els vaixells
que travessaven l’Atlàntic d’Europa a Amèrica carregats de refugiats catalans.
Els catalans viatjaven allà on podien, on els era permesa l’entrada, i on poguessin
trobar feina.26
La ideologia catalanista a Amèrica Llatina es basava directament en la lluita
contra el franquisme. Els catalans reivindicaven la seva autonomia i la necessitat
de la unitat catalana per la causa, tal i com mantenia la comunitat catalana de
Mèxic:27
«Sabem que fareu tots els esforços per reduir el patiment del nostre
poble i contribuir a la unitat nacional de tots els catalans, sota la guia del
govern de la Generalitat, i per mantenir bones relacions amb els bascos i els
altres pobles hispànics ja que aquesta unitat decidirà la llibertat per a
Catalunya i la resta d’Espanya i el restabliment de la legalitat
republicana».28