AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

En aquest període, altres grups catalans independents es van desenvolupar
també al marge dels partits tradicionals. Dos d’ells eren propers al FNC:
l’Organitzaciñ de Resistència Nacional (ORN) i el Moviment de Resistència de
Catalunya (MRC). Cap dels dos estava d’acord amb la política dels partits
principals, i tots dos creien en la importància de la llengua catalana com a
instrument fonamental per al desenvolupament del nacionalisme català.60
L’ORN va sorgir a Barcelona el 1945 després de la victòria aliada a Europa.
Estava formada per un nombre relativament petit de catalans amb certs recursos
econòmics. El grup creia fermament en el poder i la importància de la llengua
catalana, i era més conegut com a Grup Bandera, el títol de la revista que
publicava. Bandera, també anomenada Torras i Bages, havia aparegut per primer
cop el 1942. Va assolir una expansió notable amb les seves publicacions, tot
defensant una postura catalanista revisionista. Com alguns altres, el grup es
centrava en la recuperació de la cultura i la llengua catalanes com a determinants
polítics. Així, Bandera prefigura una tendència del catalanisme en dècades
posteriors, la de la subsistència a través de la cultura. Va ser també un altre dels
grups que combinaven el catolicisme amb el catalanisme.61
El MRC es va començar a desenvolupar a Catalunya des de començaments
de 1945, recolzat per catalanistes independents que no estaven d’acord amb la
política dels grans partits. La seva política es basava en una oposició radical al
franquisme. El MRC era conegut principalment per la publicació La Nació
Catalana. L’eix central de l’activitat del MRC era la preparaciñ d’una vaga
general a Catalunya que mai no es va arribar a materialitzar.62 L’ORN i el MRC
eren grups independents antifranquistes que estaven al marge dels principals
partits catalans. Els membres afiliats eren escassos i no podien presentar una
estructura política real ni un gran lideratge. D’altra banda, operaven només a
Catalunya i no van aconseguir desenvolupar lligams útils amb els exiliats. El seu
pes real era menor, i tots dos eren coneguts fonamentalment per les seves
publicacions. L’existència de tots aquests grups independents il·lustra com el
catalanisme era un moviment molt heterogeni que no va aconseguir unir-se en el
recolzament d’una línia política prèviament acordada. Això es devia sovint a les
lluites pel lideratge i a una manca de capacitat bàsica per arribar a acords o
comprometre’s, més que no pas a unes diferències ideològiques bàsiques. També
era conseqüència de la derrota a la Guerra Civil espanyola i de la continua
repressiñ franquista. La major part de l’oposiciñ franquista va patir els mateixos
problemes de fragmentació.