AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades

l context i antecedents de l’oposiciñ catalana a Franco sorgida als anys quaranta
van ser responsables d’alguns dels trets del moviment durant aquella dècada. És
per tant fonamental per comprendre la configuració dels grups catalans posteriors
a 1939 que fem un repàs als seus orígens i evoluciñ. D’aquesta manera, la
situació internacional, espanyola i catalana anterior a 1939 es troba resumida
aquí, així com l’impacte de la Guerra Civil. L’establiment del franquisme, les
seves arrels, organització i aparell de repressió, així com el desenvolupament de
l’oposiciñ antifranquista i la postura del règim envers l’oposiciñ catalana en
particular, també és prenen en consideració.
Context i antecedents de l’oposició catalana (1875-1936)
Les tensions entre els catalans i l’estat central provenen de segles enrere, i
van arribar a un punt culminant en el període 1868-1875, quan es va produir la
restauració del règim liberal a Espanya, liderada per un petit grup de famílies
dependents del poder militar, els terratinents i el poder de l’Església. Va ser un
període d’enorme inestabilitat política que va impedir un procés de
democratitzaciñ a Espanya semblant al que s’estava gestant a la resta d’Europa.2
Al 1874, un cop militar va restaurar la monarquia borbònica en la persona
d’Alfons XII. L’any següent va marcar el començament de l’era de la
Restauració, basada en una alternació entre els Conservadors Liberals (liderats
per Antonio Cánovas del Castillo3 i els Liberals (liderats per Mateo Sagasta),
mitjançant un mètode de frau electoral (caciquismo). Els partits es composaven
d’agrupaments d’unes subfaccions subjectes al control dels caps locals, els
cacics, que dirigien l’administraciñ local així com l’aparell judicial, i
s’asseguraven el suport amb la concessiñ de llocs de treball. El sistema depenia
del vot rural i es basava en la manipulació de les eleccions per part del govern.
Sovint, els vots es compraven o falsificaven. La burgesia, els militars i l’Església
van ser els pilars de la Restauració. Els liberals van acceptar la constitució de
1876, que posava en pràctica el sistema jurídic i el sufragi universal masculí,
però aquests partits estaven construïts artificialment des de les altres esferes, i es
mantenien gràcies a les influències. L’elit governant, formada principalment per
terratinents, seguia monopolitzant el poder. La successió en el govern de liberals
i conservadors liberals es va conèixer amb el nom de Torn Pacífic.4
El conflicte entre el centre i les regions ja era evident en el segle XIX sota el
sistema liberal de Cánovas, on hi va haver una continua repressiñ de l’estat
centralista a les aspiracions regionalistes catalanes i basques.5 La Restauració era
un sistema centralista que no va fer cap concessiñ a l’autonomia dels catalans.
Així, el moviment català del segle XIX va ser una reacció al projecte de
modernitzaciñ de l’estat dels liberals espanyols.6