AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Els grups catalans van <strong>de</strong>mostrar ser a<strong>de</strong>ptes a publicar, i molts van<br />
aconseguir una significativa circulació clan<strong>de</strong>stina per a les seves publicacions.<br />
Els catalans atorgaven una gran importància a la conservació i el<br />
<strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> la cultura i la llengua catalanes, i això va ajudar a que la<br />
ban<strong>de</strong>ra catalana continués onejant. Aquest era el valor <strong>de</strong> publicacions com<br />
Catalunya.63 Al Regne Unit s’hi van organitzar es<strong>de</strong>veniments culturals com els<br />
Jocs Florals, amb l’objectiu <strong>de</strong> propagar la cultura catalana.64 Els intel·lectuals<br />
catalans també tenien la important tasca <strong>de</strong> presentar el cas català a l’estranger,<br />
com van fer alguns escriptors presents al congrés internacional <strong>de</strong>l PEN a<br />
Estocolm, l’any 1946:<br />
Al general Franco li ha estat permès, sense cap protesta seriosa<br />
provinent <strong>de</strong> l’estranger, dur a terme una <strong>de</strong> les més terribles campanyes <strong>de</strong><br />
persecuciñ <strong>de</strong> la història contra l’ànima d’un país i contra una llengua<br />
<strong>de</strong>senvolupada al llarg <strong>de</strong>ls segles. Proposem que el PEN prengui la<br />
iniciativa <strong>de</strong> protegir la producció literària catalana.65<br />
El PEN va con<strong>de</strong>mnar per escrit el franquisme, però no es va aconseguir cap<br />
acció directa, només una <strong>de</strong>claració.<br />
Algunes publicacions in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts no estaven lliga<strong>de</strong>s a cap partit català en<br />
particular. Com ja hem indicat, en aquests anys la premsa clan<strong>de</strong>stina va<br />
es<strong>de</strong>venir un instrument important en la lluita catalanista. Dues edicions <strong>de</strong><br />
Vetlla es van publicar el 1939 i el 1940, principalment per recaptar diners per als<br />
presos. El pamflet L’hora <strong>de</strong> Catalunya es va publicar en 364 ocasions, abans <strong>de</strong><br />
ser convertit més endavant en diari, amb notícies <strong>de</strong>ls es<strong>de</strong>veniments <strong>de</strong> la<br />
Segona Guerra Mundial. Altres publicacions van ser Catalunya, Què Fem? i Per<br />
veure-hi clar.66 Per tant, un <strong>de</strong>ls mecanismes principals <strong>de</strong> l’oposiciñ<br />
antifranquista va ser la premsa clan<strong>de</strong>stina, que en gran mesura va aconseguir<br />
eludir la censura franquista. Tot i ser un mitjà útil <strong>de</strong> propaganda, la manca<br />
d’accions concretes va limitar el seu impacte.<br />
Les relacions exterior catalanes