AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
AGRAÏMENTS - profesora de ciencia política y humanidades
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
L’any1914 es va crear la primera expressiñ institucional <strong>de</strong>l nacionalisme<br />
català, la Mancomunitat, principalment a càrrec <strong>de</strong> membres <strong>de</strong> la Lliga. La<br />
Mancomunitat unificava Catalunya amb propòsits administratius, tot ajuntant les<br />
quatre diputacions provincials (Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida), i<br />
treballant dintre <strong>de</strong>l rígid marc legal <strong>de</strong> les províncies burocràticament<br />
governa<strong>de</strong>s. La Mancomunitat es va <strong>de</strong>dicar principalment a la millora <strong>de</strong> les<br />
infraestructures catalanes i a la promoció <strong>de</strong> la cultura catalana, i es va consi<strong>de</strong>rar<br />
un primer pas envers una major autonomia catalana.27 Va estar presidida<br />
primerament per Enric Prat <strong>de</strong> la Riba i <strong>de</strong>sprés per Josep Puig i Cadafalch28, i<br />
va es<strong>de</strong>venir el vehicle d’expressiñ <strong>de</strong> la Lliga. Carreteres, línies telefòniques i<br />
instal·lacions tècniques van ser els principals avenços instigats per Prat <strong>de</strong> la<br />
Riba. La Mancomunitat només va representar un petit pas envers la<br />
<strong>de</strong>scentralitzaciñ, i no va aconseguir donar resposta a l’antiga qüestiñ <strong>de</strong> com<br />
integrar Catalunya a Espanya.29<br />
Mentrestant, va esclatar la Primera Guerra Mundial. En la guerra (1914-<br />
1918) s’hi van involucrar gairebé tots els estats europeus (excepte Holanda,<br />
Suïssa i Espanya), així com nacions com Austràlia, Canadà i els Estats Units. La<br />
societat catalana (i espanyola) es va dividir entre els simpatitzants <strong>de</strong>ls interessos<br />
alemanys i els que s’hi oposaven, tot polaritzant els espectres dretà i esquerrà <strong>de</strong>l<br />
moviment. La neutralitat d’Espanya a la Primera Guerra Mundial va permetre<br />
extraure beneficis econòmics d’ambdñs bàndols. La no bel·ligerància va<br />
possibilitar una posició econòmicament privilegiada en què era possible proveir<br />
ambdós bàndols <strong>de</strong> productes industrials i agrícoles. Els propietaris <strong>de</strong> mines<br />
asturians, els magnats <strong>de</strong> l’acer i constructors navals bascos, i els empresaris<br />
tèxtils catalans van experimentar un boom vertiginós, que va significar el primer<br />
ascens significatiu <strong>de</strong> la indústria espanyola. Encara que Espanya fos neutral en<br />
el conflicte, aquest la va afectar substancialment.30 Es va produir un <strong>de</strong>scomunal<br />
<strong>de</strong>bat entre els partidaris <strong>de</strong> les potències <strong>de</strong> l’Europa central i els simpatitzants<br />
<strong>de</strong>ls aliats. La Primera Guerra Mundial va <strong>de</strong>struir el sistema <strong>de</strong> Cánovas.31 I si<br />
la guerra va beneficiar Espanya, la Lliga va reforçar el seu paper com a partit<br />
d’una burgesia catalana que també s’estava beneficiant significativament <strong>de</strong> la<br />
millora econòmica.32